Homenatge a Carles de la Torre

Masnou homenatjarà aquest dissabte la memòria de Carles de la Torre, músic, pintor i veí del poble traspassat el 27 d’agost passat als 86 anys. Va ser conegut especialment per tocar la bateria amb el grup que va formar amb els seus germans Emili i Joan i que va passar per diferents noms com Los 4 de la Torre, Los de la Torre o Els de la Torre. A la primera etapa, quan s'anomenaven Los 4 de la Torre, un amic anomenat Paco Corominas completava el grup.

L’homenatge, que tindrà lloc a l’emblemàtica pista 4 del Club Tennis Masnou el proper 16 d’octubre a les 19.30 h, la pista que més agradava a Carles de la Torre, comptarà amb un parlament de l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, i s’hi escoltarà música del seu grup, entre altres sorpreses. Carles de la Torre va ser un soci distingit del Club Tennis Masnou i fins i tot en va ser president durant el cinquantenari de l’entitat. 



Els de la Torre van ser un dels conjunts musicals més importants de la seva època, i se’ls considera uns dels introductors de l’ska a la península amb “Operación sol”. Malgrat tot, la banda no ha tingut la reivindicació: “Hem estat injustament oblidats. Posaré dos exemples: nosaltres som els creadors de la cançó 'Vuelo 502', amb què vam quedar segons al festival de Mallorca. Se’n van fer moltes versions, però de vegades sento que l’atribueixen a altres grups. L’altre és que vam fer un centenar d’intervencions a programes de televisió. Costa molt trobar aquests vídeos. Nosaltres n’hem rescatat dos”, es lamenta Joan de la Torre, el cantant de la formació.

El cantant explica que hi va haver un moment que Els de la Torre van triomfar moltíssim: “Érem molt famosos, molt. Vaig arribar a tenir la sensació que si jo sortia a l’escenari, m’abaixava els pantalons i els ensenyava el cul també m’aplaudirien. I la veritat és que això no em feia estar content. Jo no volia que m’aplaudissin perquè sí, volia que primer m’escoltessin. I si els agradava, llavors sí, que aplaudissin”.



El grup va enregistrar algunes cançons en català. “Nosaltres gravàvem amb Belter. Vam fer diferents versions: 'Marionetas en la cuerda' va ser 'Un ninot penjat d’un fil' i 'La banda' va ser 'La cobla', amb una tenora i tot… Després, quan vam passar a Vergara vam fer unes nadales en català perquè ens venia de gust”.