Lax’n’Busto és un grup de grans èxits. Cadascú farà la seva tria, però és evident que cançons com “Tinc fam de tu”, “La meva terra és el mar”, “Més que la meva sang”, “Llença’t” o “Tornarem” formen part de l'imaginari de la seva generació i d'algunes de posteriors. Però indiscutiblement “Miami Beach” és qui ocupa el lloc d’honor d’aquest particular rànquing. Es tracta d’una cançó del segon disc dels vendrellencs, anomenat com la banda, Lax’n’Busto (DiscMedi, 1991). Un disc que van acabar presentant a Zeleste el 21 de novembre de 1991 després d'haver-lo girat per tot el país.

El disc va sortir durant l’estiu, poques setmanes després del mític concert de Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets al Palau Sant Jordi. Tot i que els vendrellencs no hi van ser, el seu clip “Tinc fam de tu” va ser dels més aclamats de la nit d'entre els que es projectaven entremig de cada concert.


“Em sembla que Lax’n’Busto va sortir el juliol. Ho recordo perquè, tot i que no el vam treure en cap campanya clau, va funcionar molt bé. Era un disc de només vuit cançons, publicat al juliol, i és el més venut de tota la nostra història”, explica el guitarrista Pemi Rovirosa. Un record que ratifica també el bateria Jaume Piñol: “El vam gravar a l’Estudi 84 amb el David Casamitjana i després vam anar a Aurha, que era la primera vegada que hi anàvem. Encara avui és el disc més venut de Lax’n’Busto”.

No hi va haver cap dubte a l’hora de triar el senzill del disc: “Miami Beach”. “Veníem del 'Tinc fam de tu', i no érem conscients de fins on podia arribar la cosa. A partir d’aquí, sí que ens vam començar a fixar en quina cançó podia arribar una mica més enllà. La tria del senzill va ser molt fàcil i tots vam veure clar que era “Miami Beach”. A més, en aquella època es feia un tempteig per mitjans i ells també van coincidir”, recorda Rovirosa. Una tria amb què també coincidia el públic: “A més, en aquell temps tocàvem les cançons en directe abans de gravar-les, i 'Miami Beach' ja era de les que funcionava millor”, sentencia Piñol.



Al bateria també li va agradar la cançó des del primer moment: “Recordo el dia que el Jesús va portar 'Miami Beach'. De seguida vam veure que era una gran cançó. Vaig notar que el Jesús havia pensat en els gustos musicals de tots els del grup en anar posant els noms que cita la cançó”.

Per la seva banda, Rovirosa no pot desvincular la cançó d’una persona que va tenir rellevància dintre el grup: “Hi havia una noia molt jove que es deia Glòria. Recordo que era molt fan i que venia a pràcticament tots els concerts, fins i tot a les Illes i al País Valencià. La portaven els seus pares. Quan interpretàvem aquesta cançó i cantàvem "la nostra botifarra no podran resistir", ella tirava una llonganissa a l’escenari. Primer ens va semblar una miqueta friki, però aquesta noia va acabar treballant amb nosaltres, portant el lloc de venda de samarretes”.