“És una cançó molt representativa d’una època, una mena d’inventari d’inquietuds i una declaració de principis. La vaig escriure en un temps en què el més important era aconseguir mantenir les ganes, fins i tot més que el mateix resultat, perquè l’hostilitat era absoluta. Quan la va escoltar, Raimon em va dir que 'Perquè vull viure' podria haver estat 'Al vent'. Suposo que ho deia en el sentit que és una cançó senzilla i d’impacte. Com a mínim jo ho vaig interpretar així. Jo li vaig respondre que sense 'Al vent' jo no hauria fet aquesta cançó”, explica Casassús.
A la cançó hi notem de manera clara les influències rebudes: Raimon i Ovidi Montllor. “M’he preguntat moltes voltes què li passava pel cap a un xicot de Xàtiva per posar-se a cantar eixe tipus de cançons en valencià, en aquelles circumstàncies i sense haver tingut cap referent. Això és un mèrit que s’ha de reconèixer sempre” reflexiona el cantant de Carcaixent, que també té paraules per a Ovidi Montllor. “Tota la gent que ha triat unes certes causes, siga la llengua o la justícia social, ha pagat un preu, com a mínim artístic. Vull dir que, de vegades, se’ls ha valorat més la militància que l’aspecte artístic. I a mi, artísticament Ovidi em sembla immens”.
A banda de “Perquè vull viure” que clou el disc i, d’alguna manera és la signatura del treball, a 25 anys de vacances. Enric Casasús canta Ovidi Montllor s'hi troben dotze versions d’Ovidi. “La idea original era fer-ne una més, però es va quedar pel camí degut a la pandèmia. Jo recitava 'De l’espai no te’n refies mai sobre' una base electrònica feta pel DJ Rosvil".
Casassús, que ha estat teloner de Joan Manuel Serrat i de Maria del Mar Bonet, assegura que no s’havia plantejat de fer un disc. Ara ja té un nou projecte sota el braç, això sí, sense data. Es dirà Per a viure cal “boler-ho”, que ha de ser "un recull de versions de música popular, que he cantat al llarg d’aquests anys: bandes sonores, boleros, cançó francesa…”, avança.
.gif)
.gif)
