El quintet femení Sommeliers neix el 2015 amb la il·lusió de combinar diferents estils musicals aparentment allunyats i crear una sonoritat pròpia, apropant la música clàssica a tothom. Ara presenta el tercer disc, Per dins i per fora (Microscopi, 2022), fruit de la seva maduresa personal i musical, en un treball que marida la sonoritat més íntima i acústica amb la potència de l'electrònica. Avui estrenem en exclusiva "Bolerosa", avançament del disc que publiquen aquest dimecres, i en parlem amb Rocio Seligrat, cantant del grup.


Com vau plantejar aquest "Bolerosa"?
"Bolerosa" va néixer al piano en un moment de molta tranquil·litat. És una reflexió personal sobre la necessitat d'aferrar-nos a vegades a altres persones i creure que així tot va bé, que tenim la vida ideal, però que acaba sent la gran mentida. Com a artista, a vegades et pots sentir al marge de la societat pel que fa a model de vida, i la parella és un puntal del funcionament del món actual. Aprendre a tenir límits, saber el que es vol i el que no, és la porta que pot fer-nos tirar endavant.

Quina història heu volgut narrar amb el videoclip?
És un bolero musicalment, però la lletra té un missatge molt diferent de l'amor romàntic: parla d'aprendre a deixar anar per poder avançar. La història que es plasma en el vídeo són diferents etapes d'una relació, on cadascuna de nosaltres viu un moment diferent i, en acabar, la roda torna a començar.
 
Divendres presenteu 'Per dins i per fora', que és com un gran musical amb el qual viatgeu per diferents estils sense problema. Quins estils heu volgut interpretar?
No hem volgut fer res en concret, sinó que hem anat decorant de diferents maneres les nostres composicions –temes que podríem considerar pop–. Ens agrada la visió un punt més moderna pel que fa al so, i temes on ens involucrem més a escala personal. Per exemple, a "Ocells", hi posem electrònica. Teníem moltes ganes de fer una bogeria, i aquest tema n'ha estat el resultat. És molt divertit.

Què creieu que ha canviat en aquest treball respecte als anteriors -'8 am' (Taller de Músics / Discmedi, 2018) i 'Quinze d'abril' (Temps Record, 2015)-?
Moltes coses. El primer disc és molt més clàssic, amb moltes versions. El segon va ser un primer pas cap a la composició, però aquest tercer és el que ens representa més musicalment i personalment.
 
A l'àlbum trobem una visió feminista. Com heu plantejat aquesta intencionalitat com a grup?
No és quelcom que hàgim plantejat prèviament, però hem fet encaixar les síl·labes per parlar de nosaltres mateixes, que som 5 dones.

Com us organitzeu en el procés de composició i arranjament dels temes?
Cadascuna compon diferents cançons, les posem en comú, aportem idees, i triem algú que ens faci un arranjament que s'adapti al que volem.