Ressonadors és una banda diferent de les altres per diversos motius: no tenen cantant i sempre demanen col·laboracions als discos i als directes; el seu repertori no conté cançons pròpies sinó que es basa en la recuperació de peces populars a les Pitiüses, i no tenen un desig d’avançar com a formació, sinó que amb un o dos concerts l’any en tenen prou. Després de presentar-se el 2008 amb un disc format en gran part per peces recuperades per Uc, que van vestir de rock, al grup li van ploure reconeixements. La seva discografia ara està conformada per dos discos d’estudi, un directe simfònic i dos DVD també en directe.


Després de dos anys fora dels escenaris a causa de la covid, dissabte els Ressonadors van tornar i ho van fer per la porta gran. Amb més públic que mai, Joan Barbé, guitarrista i ànima de Ressonadors, es mostra eufòric: “no sabíem si la gent encara tindria ganes d’aquestes cançons, però van venir més de 4.000 persones. Feu números i penseu quina població té Eivissa; és moltíssim. Aquí Alejandro Sanz només va portar 3.000 persones…”. Una altra de les coses que van agradar a Barbé és la tipologia del públic. “Les primeres files estaven plenes de gent molt jove. Gent que potser no havia nascut o que com a molt tenien tres o quatre anys quan nosaltres vam treure el primer disc”, reflexiona el cantant.



De cara al futur, Barbé no descarta que hi hagi algun nou disc de Ressonadors en estudi: "Abans de la pandèmia tenia molt clar que no en faríem cap més, però ara ja no soc tan categòric”. El que sí que té clar és la petició que vol fer als músics d’aquí a vint anys: “Uc va recuperar unes cançons i les va posar al dia als anys setanta. Nosaltres vam fer el mateix els 2000. Estaria bé que hi hagués grups que ho tornessin a fer d’aquí a vint anys perquè aquestes cançons segueixin ben vives”.