El festival de Porta Ferrada és una de les programacions estivals del país en què s'hi poden gaudir d'algunes de les grans glòries passades del pop internacional. Una d'elles és Simple Minds, una de les bandes que va saber moure's entre diferents estils com la new wave, el synth-pop i el post-punk. Encapçalada pels escocesos Jim Kerr (vocalista) i Charlie Burchill (guitarrista), la banda acumula 45 anys de carrera ininterrompuda i 18 àlbums d'estudi. Amb aquesta dilatada trajectòria, la formació va saltar al Guíxols Arena disposada a reviure els seus temes més destacats dels anys vuitanta.

L'actuació, però, va engegar amb "Act of Love", el senzill d'avançament del seu pròxim disc, Direction of The Heart (BMG, 2022), previst per l'octubre. A més, Burchill també va sorprendre de forma notable en aparèixer a l'escenari amb una mítica Gibson Flying V, model que va ser molt estès en l'escena mètal dels vuitanta però amb una nul·la repercussió en altres entorns com el de la new wave. Després d'aquest curiós inici, la banda va repassar de forma extensa el seu llarg repertori amb cançons com "Love Song", "Waterfront" o "Mandela Day" -dedicada a l'alliberament del polític sud-africà- mentre Burchill feia desfilar un llarg de reguitzell de guitarres, entre elles la seva habitual Gibson Les Paul.
 
Al llarg del concert, va quedar palès que Jim Kerr va saber entonar amb encert les línies vocals, malgrat que ja no té la capacitat per entomar els aguts. El vocalista, plenament conscient, va deixar que algunes de les cançons de registre més agut, com "Book Of Brilliant Things", les interpretés la corista Sarah Brown. Per altra banda, també va destacar de forma evident el gran domini de les baquetes de la bateria Cherisse Osei, que va saber demostrar potència, velocitat i precisió a parts iguals al llarg de tots els temes.

El concert va seguir amb dues cançons molt vuitanteres com "Someone, Somewhere (In Summertime)" o "Let There Be Love" i l'emotiva balada "Belfast Child", en què Kerr va fer brillar el seu registre vocal per transmetre l'emotivitat del missatge de la cançó. Arribant a la recta final, Simple Minds va deixar caure -de forma una mica inesperada- el seu major èxit, "Don't You (Forget About Me)", corejada durant una llarga estona pel públic. Finalment, hi va haver el torn dels bisos. El primer d'ells va tornar a sorprendre amb una versió acústica de "Speed Your Love To Me", interpretada a duet per Brown i la teclista Berenice Scott, que va prendre el micròfon momentàniament. Els altres dos bisos, en canvi, van tornar a la senda dels temes més recordats amb "Alive and Kicking" i "Sanctify Yourself".

Amb una hora i quaranta, Simple Minds van fer gaudir el públic de Porta Ferrada amb el seu ampli repertori. Sense oferir gaires novetats, Kerr i Burchill van defensar encertadament els seus grans èxits acompanyats d'una banda que també va deixar alguns moments destacats. Citant la seva cançó "Alive and Kicking", Simple Minds segueix ben viu i donant canya als escenaris.