El festival Clotilde, que se celebra als jardins del Palau Robert barceloní, va oferir ahir, 21 de juliol, la quarta i última vesprada musical, a càrrec de Rac105. L'emissora va convidar al cicle l'artista de Beniarrés Samantha  la banda de Montcada i Reixac La Pegatina, que se sumen a la llista de cantants i grups que han passat per l'escenari del festival: Itaca Band, Manu Guix, Buhos i Sara Roy, entre altres.

 

Ben puntual, a les 20:30h, va pujar a l'escenari el presentador de Rac105, qui va conduir tota la vesprada i que, amb preocupació, va comunicar al públic que havia de donar dues notícies, una bona i una de dolenta: aquell era l'últim concert de la temporada de l'emissora, però seria amb Samantha i La Pegatina.
 

Tota la primera fila del públic esperava amb neguit veure l'exconcursant d'Operación Triunfo i exmembre del grup valencià Cactus, Samantha. I és que només amb una única nota musical, ja van començar a cantar amb eufòria la cançó que va introduir el directe de la cantant de Beniarrés, "La partida". De fet, tot el concert va ser pràcticament a dues veus: la de Samantha i la del públic, que corejava amb avidesa "Todo de ti", "Tanto" o "Un poquito". Amb "No pasa nada" l'emoció va sobrepassar ja l'artista, que va evitar plorar amb un somriure en veure que tot el públic cantava el tema de pe a pa. 
 

Enguany, l'artista beniarresina ha publicat un bon grapat de senzills i va aprofitar per interpretar-los a l'escenari del Palau Robert, com "Mi pecado favorito" o "M'han robat el sol" –composta pel líder de Buhos, Guillem Solé–. Però com va dir la cantant, "la vida és dura i tot el bo, s'acaba", i així va enfilar la recta final del concert amb "Mar de dudas", "Soc la d'ahir", "Ja no fa mal" i "Sin más". Samantha va acomiadar-se anunciant que el setembre tornaria a la capital catalana i va donar pas a la banda festiva La Pegatina.
 

Mentre els tècnics desmuntaven i preparaven l'escenari pels de Montcada, el locutor de Rac105 va presentar La Pegatina, que l'audiència reclamava entre crits. De dos en dos, van començar a sortir els membres de la banda, que a ritmes rumbers van ballar i celebrar "Como se hacen las flores", "Mama", "Nothing But A Lie", "Y volar" i "¿Cómo explicarte?. Però el concert només estava començant, i en una explosió musical, La Pegatina va donar llavors pas a les versions de "Contando lunares", "Corazón espinado", "Let's Get Loud", "Havana" i "Bella Ciao", a més de la nova "Corea del sur".
 

Semblava que era l'hora d'un tema tranquil, on poder recuperar forces de la nit tan animada que estava fent viure la formació; però donar treva no és l'estil de La Pegatina. Adrià Salas –líder de la banda– es va dirigir al públic i els va fer acotxar per saltar amb l'emblemàtic "Gat rumberu". Després de cantar "Y se fue", el cantant va recordar que enguany feia dinou anys de la creació La Pegatina, que va començar fent "treball de formigueta, a poc a poc", fins a arribar a on és ara. El grup es va apropar al final del concert amb temes com la versió "Yo quiero bailar" o "No som d'aquí", i amb un inesperat conjunt de globus grandiosos que van llançar cap al públic mentre cantaven "Mari Carmen". La nit va tancar amb la també històrica "Lloverá y yo veré".