Hi ha concerts que van més enllà d'allò que és estrictament musical. Un d'ells és la cita que cada any proposa La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya a l'Auditori de Girona a finals de novembre, i que serveix per presentar la seva nova producció discogràfica. L'ocasió serveix, també, com a punt de trobada de la societat gironina i per donar suport al projecte cultural i educatiu de la Fundació Metalquímia, entitat que impulsa la SCCC, una singular formació d'orquestra simfònica que substitueix els instruments de vent d'una orquestra simfònica amb els d'una formació de cobla.

La Pau amb la SCCC. Foto: Pere Duran / Nord Media

 
L'Auditori de Girona presentava una bona entrada per acollir el primer dels tres concerts de presentació del nou disc de l'orquestra: Himnes del cor (Música Global, 2022), un recull d'una cinquantena de cançons, la majoria en format de medley, que ja és el tretze de la seva discografia. El repertori, en paraules del president executiu de Metalquímia, Josep Lagares, està format per algunes de les 'melodies més corprenedores dels darrers tres-cents anys i que han acabat esdevenint veritables himnes de la humanitat'. Per a interpretar-les, la SCCC es va acompanyar de la Polifònica de Puig-reig i de les veus convidades dels cantants Beth, Manu Guix, Paula Giberga -batejada com La Pau- i Joan Garrido.

Joan Garrido, al costat de Francesc Cassú. Foto: Pere Duran / Nord Media

La proposta ja és coneguda, però no per això deixa de ser efectiva. I així ho demostra la càlida acollida que hi va dispensar el públic, que va aplaudir a bastament les interpretacions dels arranjaments dels músics Francesc Cassú -director de la SCCC- i Adrià Barbosa. Des del llibret amb la programació que es va repartir als assistents, Cassú advertia que 'la SCCC vol emocionar', i amb aquesta motivació ha treballat uns arranjaments i un cançoner que apel·len al positivisme i l'emotivitat. Sens dubte, Cassú ha trobat la fórmula per a encaixar l'eclecticisme del repertori i de la pròpia formació per a oferir un producte transversal i popular que funciona precís com el mecanisme d'un rellotge.
 
El concert va calcar la fórmula del disc, i va agrupar tot un seguit de cançons al llarg de nou medleys temàtics, cantats alternativament pels solistes: "Música espiritual", "Europa clàssica", "Protesta", "Pau", "Ecologisme", "Alegria de viure", "Amèrica llatina", "Catalunya" i "Llibertat", on van sonar des del "One Love" de Bob Marley o el "Firework" de Kate Perry al "Danubi blau" de Johann Strauss o la música de Memòries d'Àfrica de John Barry. Enmig, els quatre cantants van repartir-se sengles cançons individuals. Així, Joan Garrido va defensar l'"Annie's Song" de John Denver, Beth va cantar l'"Hallellujah" de Leonard Cohen, La Pau va interpretar "I Will Follow Him" -popularitzada per la pel·lícula Sister Act-, i Manu Guix va recrear "El vol de l'home ocell" de Sangtraït, en una versió estrenada a l'obertura dels Premis Enderrock 2020 amb la veu de Roger Padullés.

Un repertori eclèctic interpretat al llarg de dues hores, i que va finalitzar amb un apoteòsic "I Will Survive" de Gloria Gaynor, abans de donar pas a l'Himne Nacional de Catalunya com a cloenda de l'espectacle.