Temps al Temps: «És una cançó de 'desveure' si se’m permeten el verb inventat»

Temps al temps és un duet musical de la Terra Alta. La seva presència als escenaris és un fet atípic, ja que es tracta de l'única formació de la seva comarca (amb permís de l'incombustible Paco Cortiella) que actualment fa música en català amb repertori propi. Avui estrenem la seva darrera cançó, "He vist". N'hem parlat amb el guitarrista Enric Sunyer.

D'on surt aquesta cançó?
La lletra és una poesia de Cesca Calaf. Son pare era de Calaceit i va combatre al front de l’Ebre. A la postguerra va ser represaliat i desterrat del seu poble. Va haver de marxar a una altra zona, es va instal·lar i va arrelar al Penedès. Al cap dels anys, la Cesca li ha dedicat un poemari que es diu Terra ferida (Gràfiques del Matarranya, 2016) i que parla de les emocions i vivències que va viure son pare durant la Guerra i la postguerra.
Al poema que hem musicat, la Cesca es posa a la pell de son pare. Es diu “He vist” i enumera tot un seguit de coses que ha anat vivint: ‘he vist com morien bons homes, he vist l’odi als ulls…’ i acaba el poema dient que ‘voldria oblidar-ho tot’. La idea és aquesta, he vist i he viscut coses que hauria de no haver viscut mai. És una cançó de 'desveure' si se’m permeten el verb inventat.



Per què precisament avui?
Demà és l’aniversari del final de la Guerra. A la cançó hi hem afegit un fragment d’un discurs de Lluís Companys i el parte del final de la guerra, que és del primer d’abril. Demà en farà 84 anys.

És la primera cançó d'un nou treball a la vista?
No, no formarà part de cap disc, en principi. Des que vam treure l’últim, que va ser un EP, hem canviat el plantejament. El nostre ritme de producció no és gaire ràpid. Ara som un duet i tots dos tenim altres feines. El que estem fent és anar cançó a cançó. Ara mateix estic treballant amb tres o quatre demos més. A mesura que les anem acabant, les anirem presentant.

Us sentiu còmodes amb l'etiqueta 'cançó d'autor'?
Pel que fa al concepte, sí. Ens sentim propers a la cançó d’autor perquè donem molta importància als textos. Per això musiquem poesia. Natres som músics. No escric millor que qualsevol de les persones que es dediquen únicament a escriure. Els missatges que triem són molt potents i molt locals. Parlen de la terra, de l’entorn rural, de les plantes i de tot el que ens envolta.