Encara recordo quan em varen dir que l'Esteve,l'inigualable Esteve Fortuny,havia patit un col.lapse a l'escenari.
M'ho digué un molt bon amic meu que ho va presenciar en directe.Recordo que em va agafar una ràbia immensa,i que em vaig posar a fotre-li cops de puny a la paret,amb els ulls plens de llàgrimes i un nus al coll difícil de desfer...
Amb el pas dels anys,he anat descobrint que aquell 'paio malcarat d'aquell grup de "peluts" ' era en realitat,un GENI.Sí,sí;en majúscules.La delicadesa que destil.len les notes escrites per ell i publicades més tard en el CD "homenatge a l'Esteve Fortuny",no deixen indiferent a ningú,car fan enlairar l'esperit,emocionen profundament i transporten l'oient a una munió de llocs i de sentiments que poques vegades jo havia pogut gaudir abans.

Veure'l en directe, tocan Catalluna era absolutament inspirador, Demostrava un domini de l'instrument inusual, una creativitat única amb essència roquera i arrel catalana, amb un solo memorable a l'alçada dels més grans. El posava repetidament a la cinta beta gravada del concert que van emetre a TV3 del mercat de les Flors.
Un record que ha esdevingut cultura sonora del meu món musical, de forma que el porto dins com d'altres genís musicals i quan improviso segur que en trec quelcom d'ell.