Quan un té una carrera d'una vintena llarga de discos amb algunes cançons emblemàtiques, es fa acompanyar d’un sextet de músics talentosos (Antoni-Olaf Sabater al piano, teclats i direcció musical; David Palau a les guitarres; Jordi Gas al baix; Xesco Grau a la percussió i flautes; Glòria Maurel a la bateria i Walter Porro a l’acordió i teclats) i fa un concert en un espai fora de dubte sonor, té totes les cartes per tenir una mà guanyadora. Si a més, abans del concert ja ens fa saber que es traurà de la màniga uns quants asos en forma de col·laboracions, només ens queda assistir al concert per constatar que tots els apriorismes s’han acomplert. I això és el que ha passat aquesta nit al Palau de la Música.

Joan Isaac ha encetat el concert amb les tres cançons que donen nom als tres primers discos: "És tard", "Viure" i "Barcelona ciutat grisa". Ha cantat “Però prefereixo els teus ulls” d’Inesperat (i ha deixat "A Margalida" per al final") i ha atacat les cançons del seu retorn: "On és la gent?", "Gràcies, vida, gràcies" i només han passat cinquanta anys.

Abans de l'embranzida final amb els col·laboradors, tres cançons: "Manfred", "Que tramposa és la vida" i “Que les roses arreglin al mar”, dedicada a Luis Eduardo Aute a la que va afegir, a tall d’introducció, un fragment de "La bellesa".
 
I d’aquí al final, un no parar d’artistes de renom que han donat suport al cantant d’Esplugues per celebrar els 50 anys de cançons. El primer ha estat Paco Ibáñez, amb 89 anys complerts la setmana passada, amb qui han interpretat una versió bilingüe de "Palabras para Julia". L'han seguit els duets amb Anna Roig ("Com n'és de bella la lluna"), Roger Mas ("Per un petó, una carícia"), Sílvia Comes ("Petita serenata diurna"), Pemi Fortuny ("El tren dels mil vagons") i Carme Sansa ("Desmesura"). I els moments més esperats de la nit amb "Què volen aquesta gent" a duo amb Maria del Mar Bonet, "Si a l'altre món" amb Joan Manuel Serrat i una doble versió de "A Margalida", primer a càrrec de la Coral Art i després amb el l'acompanyament del piano de Sabater i cors de la coral.

A l'hora dels bisos, "Tinc una casa al mar", la cançó que dona nom recent al seu darrer disc i "A qui correspongui", la peça recent amb més càrrega política i compromesa i que va arrancar crits d'independència entre el públic.

Joan Isaac ha aprofitat els seus 70 anys i els cinquanta de vida artística per ordenar la seva discografia amb una magnífica caixa de 25 discos i per fer net amb un concert antològic al Palau similar al que va fer fa 20 anys al TNC i que va donar lloc al disc Només han passat 50 anys. Com en aquella ocasió, està previst que d’aquest recital també en surti publicat un disc. A més, TV3 va enregistrar l’actuació i l’emetrà durant les festes de Nadal en una data encara no anunciada. Joan Isaac ha demostrat estar en forma. Ens emplacem a una nova revisitació en directe de les seves cançons d’aquí a 20 anys.