Joan Isaac actua demà al Palau de la Música Catalana, en el marc del cicle BarnaSants. Hi farà un repàs de 50 anys de carrera musical. Quan fa unes setmanes va publicar una caixa amb tots els seus discos publicats fins al moment i uns d'inèdits, ja va explicar que per al concert havia triat una cançó de cada disc. El concert del Palau serà especial i comptarà amb convidats de luxe. A més, TV3 enregistrarà el concert i també s'està estudiant que se'n faci una edició en CD.



En el concert de demà hi faràs una cançó de cada disc?
Sí, tot i que hi ha algun disc repetit del qual he agafat més d'una cançó. Hi ha 19 discos on escollir cançons, i n’he fet una selecció de 18.

I és molt difícil fer una tria, després de tants anys i de tantes cançons?
Sí que és difícil, sí. El que passa és que vaig anar mirant disc per disc. He triat les cançons que, d'alguna manera, m'arriben més a mi mateix. Hi ha discos que són emblemàtics, com el Barcelona Ciutat Grisa dels que, evidentment, només faré una cançó, que en aquest cas ha de ser “Barcelona Ciutat Grisa”. I de cada disc he escollit la cançó que per mi era més emocionant o que jo considerava més bonica. També he tingut en compte que siguin cançons que han arribat a la gent. És una tria absolutament personal. Bé, l’he consensuada amb el Toni Olaf perquè no hi hagués massa cançons amb la mateixa tonalitat. Però això són coses tècniques.

Per fer la integral i el concert t’has tornat a escoltar tota la teva obra? Què t’ha fet sentir?
Sí, m’ho he tornat a escoltar pràcticament tot. Cada disc correspon a una època i a un estat meu personal. L’altre dia, repassant, pensava ‘mira, quan vaig fotre aquest disc em va passar això, i quan vaig fotre aquest altre em va passar allò…’. I realment vaig sentir que hi havia molta coherència amb el que era jo en cada època. A més, he redescobert cançons que feia molts anys que no escoltava, que les havia mig oblidat i que estaven prou bé. Per exemple, començarem el concert amb la cançó “Estat”, del primer LP. I després anirem avançant…


Parlem dels convidats.
Mira, jo penso que l'únic que ens emportarem d'aquesta vida és el que hem estimat i el que ens han estimat. Per això, fonamentalment ha estat una tria emocional, una tria molt personal i molt emocional, de buscar gent que sempre m’ha fet molt costat, que sempre m'ha donat suport, que sempre que els he demanat un favor hi han estat. És una tria d'amics i també de mites. Jo anava a veure els concerts del Paco Ibáñez, de la Maria del Mar Bonet i del Joan Manuel Serrat. I ara, de cop i volta, me'ls trobo al costat meu a l'escenari, cantant les meves cançons, i em sembla un miracle. És la sort d'haver estat en aquest ofici: haver conegut gent molt important a la meva vida.
 
Hi haurà alguna col·laboració no anunciada?
No, no, hi haurà els que ja hem anunciat i prou: la Sílvia Comes, l'Anna Roig, el Roger Mas, el Pemi Fortuny...

I després, què? Hi veus un precipici, o ja tens altres projectes pensats?
Home, sé que m'agafarà una buidor d'aquelles bestials. Això sempre passa. Després d'haver fet un disc o després d'haver fet un teatre important o una cosa d'aquestes, et quedes molt buit. Però jo, mentre estigui viu, seguiré creant coses. Ja tinc un projecte per l'any que ve, amb la Carme Sansa, suposo que també serà un disc. De projectes, n'hi ha. Després, que vagin bé o malament, això és una altra història, però de projectes n'hi ha, de moment.