El Tradicionàrius 2024 es va tancar divendres passat amb un dels concerts més esperats d’aquesta edició: el retorn puntual de Mesclat. L’expectació era gran des del moment que es va anunciar el concert i es van posar a la venda les entrades, que es van exhaurir ràpidament. El grup no ho ha anunciat com un retorn i, de moment no es planteja anar més enllà d’alguns —pocs— concerts, aquest estiu.



“Ens ho hem passat molt bé, però no pensem a reconstituir el grup. Si més no, de moment. La idea és recordar el que fèiem a qui ens vulgui escoltar”, explica Marcel Casellas, que revela que li consta que molta gent es va quedar sense entrada i destaca que entre el públic hi havia força gent jove.

Segons Casellas, la banda no tenia previst, en principi, fer cap concert enguany. “L’hem fet per una casualitat. Ens van demanar que toquéssim a l’aniversari del Via Fora!. Vam dir que sí i al final no hi vam poder ser tots, però ja s’havia engegat la metxa. Ens hem ajuntat per a un bolo i després ens hem compromés amb un parell o tres concerts més: a Gràcia i a Blanes, per exemple.”


Més enllà de les cançons del repertori habitual, el concert va deixar tres moments per al record. “Des de l’inici de Mesclat, teníem la idea que tots poguéssim tenir un moment i posar-nos al capdavant. En aquest concert, el Pep Toni Rubio va fer “La muixeranga”, el Carles Belda “Els segadors” i jo, “El rossinyol”. I el que feia cadascú era sorpresa per tots els altres. Tenim previst fer-ho a cada concert i no necessàriament els aprofitarem igual. O potser sí… Com que la següent cançó era “Com goses?” vaig aprofitar per enllaçar-les amb una explicació: ‘si tenim un rossinyol que va a França, un president a Brussel·les i hi ha un rei que va a Dubai, com goses dir estranger al teu veí’”.