Majava va néixer com el projecte de la binissalemera Jana Guiscafré. Al concurs d'artistes emergents Sona9 2022, s'hi va presentar en format de quartet, amb el suport de Maria Le Drac, qui duia les tasques de direcció d'art visual. Ara, el projecte ha canviat en tots els sentits i s'ha convertit en un duet format per Guiscafré i Le Drac, que ara ha assumit també un rol musical. Juntes han publicat aquesta primavera el primer llarga durada Tardor dins la mar (Cucavela Records, 2024). En parlem amb elles.



Majava ha canviat totalment de format. Què ha passat?
Jana Guiscafré: Al llarg del temps, Majava ha agafat moltes formes diferents, però sempre va sorgir d'un nucli que era jo, el meu projecte i les meves cançons. Depenent dels moments, el projecte ha anat demanant coses diferents. Fins ara, havíem apostat per ser una banda i que el so fos molt més orgànic. Però ara, amb aquest nou disc, teníem moltes ganes de fer una proposta més íntima i d'entrar a l'estudi a experimentar, agafar noves eines i treure'ls el màxim suc. Això volia dir també que els instruments que hi havia fins ara potser ja no hi tenien cabuda o s'havien de transformar en altres sons. Em vaig adonar que el disc em demanava replantejar quins ingredients Majava necessitava i, finalment, he mantingut la meva guitarra i la meva veu i he anat mirant, cançó a cançó, que requeria cadascuna.

Per tant, la Jana s'ocupa de la guitarra i la veu, i la Maria dels sintetitzadors i segones veus?

Maria Le Drac: Sí, el meu rol és bastant curiós. Jo m'estic incorporant ara al món de la música de manera experimental, perquè jo venc del món visual. Jo ja formava part del projecte, però els feia les fotos, la part gràfica, les xarxes, l'escenografia... Ara també particip de la part musical: de la producció, les lletres, una mica en la composició... Fins i tot, en alguna part, cant només jo. I com deies, en l'escenari en directe m'encarreg dels pads, de les atmosferes, els sintetitzadors, les segones veus i en algun moment, de la veu principal.

L'aigua vehicula de manera al·legòrica tot el disc. Per què?
M.L.D: Ha estat molt orgànic. No és que començàssim el disc pensant de quina manera seria, sinó que a mesura que anàvem escrivint cançons o na Jana m'anava ensenyant cançons que ja tenia escrites, vam veure que hi havia un denominador comú.
J.G: Sí, sempre ha estat present. L'aigua representa la part de les emocions, els sentiments i la sensibilitat que sempre he procurat que hi fos, tant a nivell líric com a nivell sonor. L'aigua és un element que et permet explicar moltes coses perquè el pots observar des de perspectives molt diferents.


Com heu plasmat l'aigua a nivell sonor?
M.L.D: Hem volgut seguir el que ens demanava el disc. Si les cançons ens sonaven a tardor o a la mar, volíem que la gent s'hi pogués transportar amb el so. Per exemple, a "Perdó" hi ha un so d'una ona que no està gravat a l'estudi sinó directament a la mar: vam anar in situ a una platja i vam fer una sola presa.  

Heu volgut fer més presents les influències de l'indie i el pop metafísic?
J.G: A mi m'ha agradat molt poder-nos apropar realment a aquests referents, perquè fins ara eren una mica abstractes, i ara tinc la sensació que la nostra música recorda en alguns moments a aquestes influències. 
M.L.D: D'aquests estils ens agrada molt que tenen la capacitat d'explicar-te una història, però també te la fan sentir. És a dir, hi ha una atmosfera sonora que et transporta a allò que explica la cançó.


El disc compta amb una col·laboració: la d'Amulet a "Senzill". Com va sorgir?
J.G: "Senzill" és la cançó del disc que fa més temps que està escrita, potser té quasi tres anys... És una cançó que parla d'un moment concret que em va donar molta pau, i com que ja feia temps que teníem ganes de fer feina amb en Toni [Amulet], vam veure que aquesta cançó era perfecta, perquè podíem compaginar superbé els estils i les veus. I ell s'hi va tirar de cap. Ens va fer molta il·lusió poder incorporar el seu banjo i va ser tot molt fàcil. Crec que hem aconseguit que els dos projectes es mesclin molt bé en aquesta cançó.

Com recordeu el pas del Sona9 2022, i què us endueu d'aquella experiència? 
J.G: Ho record com un moment molt emocionant i esperançador. Que un certamen com el Sona9 et digui que li agrada la teva proposta i passar a les semifinals pel vot del jurat va ser molt guai. 
M.L.D: Va ser molt il·lusionador per seguir creient en el projecte.
J.G: Des de llavors, el projecte ha canviat força, però crec que el pas pel Sona9 també ha estat important per a impulsar aquest canvi. És a dir, que ens ho volíem prendre seriosament i que el nostre projecte no era només per a nosaltres, sinó que hi havia algú que s'hi estava fixant.

Teniu algun concert de presentació a la vista?
M.L.D: Encara no tenim dates confirmades, però ho estem treballant. També ens agrada deixar un espai entre la sortida del disc i els concerts. Tots aquests mesos hem estat treballant molt i volíem deixar un lapse de temps perquè la gent pugui gaudir de l'enregistrament. Tot i així, ara ja estem preparant per a fer el millor directe possible i esperem podem anunciar dates pròximament.