Adrià Montes va iniciar el seu projecte de hip-hop com a K.Montes el 2021 amb la cançó “No hay tema”. Després de batallar per poder continuar publicant música, la rapera va fundar el grup Pa Negre, amb la seva amiga i també rapera La Floca, però va haver de deixar-ho tot aparcat, fins aquest 2024. Ara, K.Montes ha tornat a fer música, amb el senzill, “Teaser oficial”, el primer dels temes que té preparats. Abans, però, la rapera ha començat a fer “cyphers” amb diferents MC’s del panorama català, i avui ens regala en primícia el primer d’aquests “Bandoleres Cypher #1”, que ha fet juntament amb Idadeoia, J.Boy, Bilal, Wille7U i Unmussol.
                  

Avui estrenem “Bandoleres Cypher #1”. Per què fer-ho en aquest format?
En termes més tècnics, “cypher” es refereix a un format on ens ajuntem un DJ i diferents MC’s davant d’un micro a tirar cadascú les seves barres, improvisades, ja escrites, o les dues a la vegada. Es tracta de poder generar un espai més entre germanes per gaudir i aprendre de nosaltres. Potser totes les que ens reunim som molt diferents entre nosaltres, però ens uneix a totes el mateix: la cultura del hip-hop.
 
Com neix “Bandoleres Cypher #1”? 
La idea d'aquest “cypher” va néixer després de la meva reaparició al panorama. Vaig començar a anar a Raplegats, que és un espai de trobada entre DJ, MC’s, i bàsicament gent que gaudeixi del rap, per fer freestyle en català i impulsar el rap en la nostra llengua. El desembre passat, durant una trobada especial, vaig pensar que, amb tanta gent que rapeja bé i en català, es poden fer moltes coses. Hi ha un potencial immens, així que vaig començar a organitzar la idea d’ajuntar un conjunt de raperes i fer un tema juntes. Després de la trobada Catalunyafreestyle, vaig començar a parlar amb AsteoBeats, un productor de Sant Andreu, vaig ajuntar diferents MC’s tant de Raplegats com de gent que coneixia del panorama, i l’últim va ser trobar una càmera, que ha acabat sent Ferran Soler de Stalow Productions, i una il·lustradora per la portada, Nagina Pons. 
 
La línia que repeteixes durant tot el tema és “Amb el hip-hop sempre de carrer muntarem un bon merder”. Què volies transmetre amb aquesta idea?
Volia deixar clar què és el hip-hop, com l’entenem i el vivim, i tota la cultura que l’envolta. No només parlo de les raperes, sinó també del grafiti, el breakdance, els DJ’s, els beatboxers, i l’skate. És una cultura necessàriament viscuda al carrer, i això comporta que no se’ns permeti ocupar espais públics per a les nostres activitats, i que patim abusos policials, o directament l’eliminació dels nostres espais. També tota la precarietat que implica la pressió de l’administració, que limita la nostra llibertat creativa. Entenem, doncs, el hip-hop com una eina per a la lluita de la classe treballadora contra l’abús del capital i tota l’estructura que el representa. Per destruir, superar i fer fora a tots els feixistes i burgesos que fan rap, però que no seran mai rapers ni formaran part de la cultura hip-hop. Per fer tot això, muntarem un bon merder. 
 
A “Bandoleres Cypher #1”, tots els rapers expliqueu una mica la vostra història en els vostres versos, fent també crítica a la societat. El rap és sempre des de l’experiència pròpia?
Per a mi, quan expliquem quelcom en un tema, ha de ser des de l’experiència personal o des dels coneixements que tenim. Per exemple, si estic fent un rap amb contingut polític des de la primera persona, no m’estic inventant del que parlo o el que explico, ni de com soc jo. Ara, si parlo en genèric de la classe treballadora, està clar que no englobaré a tothom sota el mateix paraigua, perquè cadascú té la seva situació. O si dic en un tema “estem fartes de treballar sense parar, sense guanyar ni mig duro”, es pot sobreentendre que cobro alguns calés, però no els suficients, no cal prendre-s’ho al peu de la lletra. Hi ha certes coses que totes podem entendre sense que ens ho expliquin amb pèls i senyals. En el nostre cas, no mentim en res i deixem clar qui som. Perquè, si una rapera que no és conseqüent amb allò diu, no és una bona rapera. Potser totes tenim ideologies diferents, però compartim l’antifeixisme i la defensa radical de la llibertat d’expressió, i sobre aquesta base no diem res més que veritats i arguments vàlids perquè s’entengui qui som, d’on venim i on anem.
 
Un “cypher” en teoria és improvisat, tot i que ara mateix s’accepta que els MC’s portin les barres preparades. Quin mètode vau utilitzar?
A “Bandoleres Cypher #1”, vaig comunicar a la resta d’MC’s quina era la temàtica del tema, i a partir d’allà, cadascú es va posar a escriure la seva part. No és estrany escriure les lletres dels “cyphers”, però sí, també s'improvisa molts altres cops.
 
Al videoclip podem veure “Bandoleres Cypher #1”, això n’augura un segon?
Efectivament. “Bandoleres Cypher”, pretén ser un projecte de diversos “cyphers”, on es vagi convidant a diferents MC’s cada cop, però sempre recuperant a algú de l’anterior, amb diferents temàtiques, tant de lletres com de beats.
 

Ara has fet aquest “Cypher” amb diferents col·laboradors, però, també hi ha projecte de K.Montes en solitari. Com va començar?
En el rap vaig començar gràcies al meu germà, Max Montes, que és qui em va comprar el primer disc, “Odisea en el Lodo” de SFDK, com comento a la tercera estrofa del cypher. A partir d’allà és quan el rap es va convertir en un dels pilars de la meva vida i, més endavant, en una de les meves carreres a part de la d’actriu. Ja havia fet algun tema per riure amb els meus col·legues, però durant el confinament vaig començar a escriure ja amb la idea de llaurar-me un futur en la música. Més endavant vaig conèixer La Floca (Mar Castells Saladrigues), rapera, percussionista i productora musical amb qui vam gravar el meu primer tema “No hay tema”.

Vas fer una reestructuració del teu projecte, i has tornat a activar-lo aquest 2024. Què ha passat?
Després de publicar “No hay tema” el juny del 2021, vaig anar allargant continuar publicant contingut, fins que amb La Floca vam acabar fundant Pa Negre, un grup de rap crític amb què vam publicar “SegleXXI / Patada a la boca” el novembre de 2022 i vam fer un parell de bolos a Barcelona. Des d’aleshores he estat completament inactiva, fins a publicar “Teaser oficial”, el primer tema del meu projecte de retorn al panorama com a K.Montes. Amb aquesta nova etapa, vull reivindicar sense parar el rap crític que fèiem amb Pa Negre. Per això, fem una anàlisi del moment en què ens trobem com a societat, per poder fer una crítica estable, primer des d’un marc teòric i després portar-ho a la pràctica, per arribar a la finalitat socialista en què creiem. 


Utilitzes el femení genèric en un món molt masculí, com és el del rap. Per què fer-ho així?
Utilitzo el femení genèric i el neutre perquè és com més còmoda em sento a l’hora de xerrar. Ho vaig proposar als MC’s del “cypher”, i els va semblar bé posar el títol en femení, i així es va quedar. Al final, hi ha molta representació masculina al panorama, i no està de més recalcar que no només hi ha homes, hi ha gent com la Idadeoia o jo, que soc no binària i m’identifico amb pronoms femenins. Dins els ambients de hip-hop que he compartit, tothom m’ha respectat, però sempre hi ha algun infeliç a qui li explota el cap que porti barba i em diguin guapa. Tot projecte que surti del meu cap, doncs, serà sempre donant suport a totes les companyes dones i reivindicant-nos a totes les trans, tant de dins com de fora del panorama. Està bé recordar que la transfòbia és una de les problemàtiques que ens envolten que està més normalitzada. Volem la transfòbia i el masclisme fora per sempre de la cultura hip-hop.
 
Creus que falta aquest panorama més rap o hip-hop a l’escena en català?
Definitivament. Per una banda, ja existeix el producte de hip-hop en català, però tot i que hi ha hagut diversos bons referents, en molts d’altres només hi veig un interès comercial darrere. Està clar que encara que ens estimem molt el rap, l’amor incondicional no és suficient per sobreviure. Però entre poc i massa: no cal vendre’s per viure del que t’agrada. Per això animo a tothom a venir a trobades de Raplegats, perquè allà es pot gaudir del que li manca al panorama.