Fa tres anys la palmesana Xisca Garau 'Xisk' va iniciar el camí en el pop urbà i electrònic per gestionar la ruptura amb el seu primer amor. La passió va sorgir en un garatge, fruit d’ajuntar sons i escoltar At Versaris. Després de passar pel Sona9 i de debutar amb Nòmada de tot (Garatge Kollective, 2022), ara presenta Viu en pau (Delirics, 2024). Avui, ens regala en primícia el tema que dona nom al disc, "Viu en pau", i en parlem amb ella.


Avui estrenem “Viu en pau”, la cançó que obre el disc i també la que li dona nom. És tota una declaració d’intencions, un objectiu vital aconseguit o un mantra a tenir present?
La majoria de cançons són d’una etapa anterior al projecte actual, d’ara fa dos o tres anys. Estava en un moment en què no veia cap sortida i vivia una espècie de crisi existencial. Hi havia moments complicats i tota una sèrie de coses que et passen quan has de créixer en l’esfera personal, i va ser com un mantra que vaig adoptar. En el primer moment va ser un objectiu que veia enfora, però ara, mirant-ho amb perspectiva, ho plantejo com quelcom palpable. Continuaré tenint males notícies o situacions infelices, però l’objectiu ha de ser sempre el mateix: viure en pau.

En línies generals, com descriuries el so de 'Viu en pau'?
El nou treball té una energia pop, però conserva la meva essència electrònica, perquè venc d’aquesta escena, del boom bap... Hi ha una mescla de molts artistes dels quals he agafat influències, i l’he adaptat a la meva manera de fer música.

Hi ha una línia temàtica que uneix totes les cançons i que va des de “Viu en pau” fins a “Kardsverds”?
Al principi l’entenia com un viatge des del fons del pou fins a la sortida, però ha anat mutant cap a temes més quotidians. Òbviament, no sempre estam malament i això es manifesta al disc. Crec que moltes cançons fugen del monotema de la introspecció, i una bona mostra n’és “A.G.A.B.”, amb la participació de DJ Trapella. Volia fer una col·laboració amb algú de fora, però amb ella no ens coneixíem. A través d’una persona en comú va ser molt fàcil establir el contacte directe i vam compartir aquest tema manco sentimental.



Com va anar la gravació?
Ens vàrem entendre molt bé i el resultat és increïble, jo vaig anar a Catalunya i ella va venir a Mallorca. Vàrem fer un treball de camp anant a les zones turístiques menys agradables per als residents i va ser una descoberta molt màgica.

T’has format en producció al llarg dels darrers anys. Com ha estat el procés creatiu del teu segon disc?
Jo no som músic, no toc instruments acústics, i només domino els teclats. M’he quedat en un modus operandi que m’ha servit per tancar-me a l’estudi, produir els temes i després dur-los a Jaume Gelabert de Tramuntana Estudis per fer l’enregistrament. D’aquesta manera hi ha temes que han evolucionat molt, perquè des de la primera demo fins a la versió final hi ha hagut molts canvis. I és ver que també hi ha hagut l’empremta de molta gent, que encara que fos només per acompanyar-me en el procés, també ha estat present en el moment d’acabar d’encaixar totes les peces del disc.


Han canviat moltes coses d’ençà que vares començar el 2022 i et vas presentar al Sona9 amb les primeres cançons?
De vegades la indústria és com un tauró, però a mi m’agrada ser una formiga. Tinc por de perdre l’instint de continuar amb el projecte, però a la vegada ja no me’n puc desvincular, perquè forma part de la meva vida. Des del punt de vista musical també ha canviat la meva manera de funcionar. Com a dona dins la indústria musical i amb passió per produir, fer música s’ha convertit en una constant. Crear és una necessitat i personalment vull produir cada vegada millor.

Aquest estiu vas actuar a Catalunya, a les Festes de Gràcia. Tens pensat fer el bot més enllà de Mallorca?
M’encantaria fer el bot perquè, al cap i a la fi, és un pas cap a poder viure només del projecte en el qual crec, però no depèn només de jo. Estic a l’espera que algú torni a contractar amb mi, perquè vaig viure aquell concert d’una manera increïble. Vaig sentir una energia que moltes vegades a Mallorca no hi és, quan el públic no coneix l’artista que hi ha a l’escenari però li dona tot el suport.

Com plantejaràs les presentacions en directe?
Tenia els xous de Britney Spears com a referència i volia encaixar el seu plantejament en els directes. Pel camí vaig tenir la sort de connectar amb Arantxa Lepe i Alba Vinton, dues actrius increïbles que em donen molta vida a l’espectacle. M’acompanyen a l’escenari i no com a ballarines convencionals, sinó com a performers. La posada a escena és cada vegada una dosi d’adrenalina pura i això és gràcies a la seva aportació en directe.