Des de Santa Coloma de Gramenet, Irene González va debutar com a Ayryn a principis d’any amb l’EP Tremolar (Music Bus, 2024), un treball inspirat en els quatre elements de la natura. Ara, ni un any després, la cantant presenta el seu primer llarga durada, Blindada (Music Bus, 2024), en què explora diferents ritmes llatins i mostra com ha evolucionat com a artista.



No fa ni un any que va sortir 'Tremolar' i ja ens presentes el teu segon treball, ‘Blindada’. Per què aquesta immediatesa? 
El ritme de la indústria musical t’obliga a tenir aquest ritme frenètic. També és veritat que jo estic molt motivada, i això em facilita les coses per continuar creant. Volia fer un àlbum, i ha sortit així ràpid, però era el moment. Tremolar m’ha ajudat a tenir més bagatge, així que la feina a l’estudi hagi sigut molt més ràpida.

El procés de creació del disc ha estat molt diferent del primer? 
Sí, aquesta experiència que ha fet que el disc sigui més ràpid també ha fet que el procés sigui diferent creant i gravant Blindada. He pogut improvisar a l’estudi i provar tècniques diferents i això m’ha ajudat també a entendre millor la meva música i el que estava fent d’una manera més madura. També he treballat amb més productors —a banda del meu productor principal, en Deps Music—, amb qui hem fet llargues estades a l’estudi i camps de treball, una cosa que no havia fet abans. Tot això es nota en el resultat, però també ho he pogut notar creant-la.


El disc l’has titulat ‘Blindada’. D’on ve aquest concepte?
El títol va ser bastant complicat, perquè volia trobar un nom que definís bé el que volia expressar amb el disc, però és molt difícil definir set cançons sota un sol títol i que tingui un sentit per a tots. Però quan vam tenir el tema “Blindada” vam veure que, a part de ser la cançó que més ens havia agradat, també era la que millor definia l’essència del disc: la meva persona i el meu caràcter blindat.

Quina és la història que volies explicar amb ‘Blindada’, aleshores?
Volia parlar de la meva necessitat de protegir-me de les coses externes i de la por que em facin mal. Amb la meva música explico com m’he sentit jo aquest últim any i parlo de quins sentiments i emocions han predominat a la meva vida, coses que no he explicat mai a ningú i que, en canvi, puc treure quan faig música. S’ha convertit en la manera d’expressar-me. Tot i això, per crear una història amb les lletres, sempre hi ha una mica d’imaginació, per cohesionar també el disc. 


En el primer disc vam poder escoltar ritmes orgànics de piano, i ara destaca la guitarra, sobretot al tema que dona nom al “Blindada”.  
Feia molt temps que volia fer un projecte on pogués jugar amb instruments d’una manera més orgànica, i estic molt contenta de com ha quedat i de com funciona la meva veu, les meves lletres i melodies amb aquest so. A “Blindada” estàvem jugant a l’estudi i vam provar d’afegir les guitarres en una balada, i ens va sorprendre el resultat, així que vam utilitzar-les com a nucli del tema.

Amb aquest disc comences a explorar ritmes llatins, que destaquen sobretot als temes “Nada” o “Ya no lloro”. T’agrada aquest nou so? 
Sempre m’agradarà explorar, però crec que amb aquest disc he trobat el meu so i el que vull fer com a artista. He volgut mantenir elements electrònics, que formen part de mi, però també volia destacar aquest punt més llatí i afro, i fusionar-lo amb altres estils com la rumba. Estic molt contenta amb aquesta solidesa sonora que hem pogut crear com a equip.