Des d’avui ja podem sentir “Batecs de plàstic” la cançó que inicia el disc Destronada (Blau Atzavara) i la carrera musical de Diana Murr, alter ego de Mireia Morera. L’artista, fins ara era coneguda en la seva faceta d’actriu de teatre musical i ha participat en diversos muntatges teatrals i també sèries de televisió. Hem parlat amb ella del disc i de les expectatives de futur.


Avui presentes la primera cançó del teu primer disc: “Batecs de plàstic”. És representativa del que trobarem a la resta de l'àlbum?
Crec que sí. Parla d'una crisi identitària, tant de la indústria com vital. Té un punt de sàtira, de la nena que s’adapta a les necessitats dels altres sense respectar els seus límits. És la carta de presentació del que és Diana Murr, que al final vol emular la figura d’una drama queen passant per tots els estats dramàtics de la vintena.

També és representativa pel que fa al concepte musical?
Sí, és un pop-rock. No tenim vergonya d'utilitzar uns sintetitzadors que recorden una mica l’estètica vuitantera i al mateix temps també tenim la presència de guitarra elèctrica. Em sembla que combina bastant bé i que identifica bastant el pop-rock de l’àlbum de Destronada.

Parlem de ‘Destronada’, que serà un àlbum conceptual…
Jo he begut d'artistes com Rosalia, que sempre fa tota una estètica performàtica concordant amb l’àlbum. Bec molt també d’artistes internacionals com la Taylor Swift o la Chappell Roan, que sempre generen una estètica entorn de cada disc. M’agrada pensar que al final estàs explicant una història. Jo vinc del món del teatre i, per a mi, la música és una eina comunicativa que pot elevar-se a un estat teatral i que, per tant, pot tenir una dramatúrgia i tot un concepte estètic i simbòlic.

Per què Diana Murr i no Mireia Morera?
Ara estic en un moment guai, fent un monòleg que vaig escriure l’any passat i que vam estrenar al Grec amb la meva companyia, Gèminis. El personatge protagonista es diu Diana i vaig decidir agafar aquest alter ego meu. I Murr ve de Morera. Vaig pensar que escurçant-lo i posant dues erres, quedava una mica més performàtic i internacional.