El 2024 va estar marcat pel comiat de nombrosos artistes valencians, entre els quals hi havia el quartet de Pego Smoking Souls. Malgrat que inicialment van parlar d'una aturada indefinida, a principis de 2025 es va fer públic que seria definitiva, però que es precediria d'una petita gira de comiat titulada 'Un combat d'amor que s'acaba'. La gira ha acabat comptant amb 4 dates: una a Madrid, una a Pego i dues a Barcelona: una el passat 9 de maig al Paral·lel 62 i una altra ahir a l'Apolo.

El concert d'ahir va ser un concert antològic, no només per la seva qualitat sinó per aconseguir condensar en 2 hores i 25 minuts de xou els 15 anys de trajectòria dels pegolins. El concert va engegar amb dos dels temes més destacats de l'etapa més recent del grup, com la canyera "Soledat" —que també obria el darrer disc La cura (Propaganda pel Fet!, 2022)—, i "La cura". Però alguns dels temes més antics no tardarien a aparèixer amb dos èxits del disc que va donar a conèixer el quartet: Cendra i or (PpF!, 2017). "Murs" i "Vida" van arrencar els primers cors unànimes d'un públic ple de fans incondicionals, alguns dels quals havien vingut directament des del País Valencià.
 
Abans de seguir amb les següents cançons, el cantant Carles Caselles va aprofitar per agrair a tothom qui havia vingut al concert i va recordar que ha estat "una gran sort poder escollir aquest final" i fer-lo realitat. Després de temes com "Vosaltres", "Conclusió final" i "Alcohol i sal" —de nou molt corejada pel públic—, el guitarrista Pau Camps va prendre el micròfon per a criticar i demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón per la gestió de la Dana i pels atacs a l'escola en valencià. El discurs va ser el preàmbul de "L'incendi", amb el suport d'un enèrgic Quinto que va ajudar a apujar encara més les revolucions del concert. El cantant pegolí també va ser el teloner de la nit, teixint així una gran baula musical pegolina que no s'acaba mai, i seguint l'exemple dels mateixos Smoking Souls, que el 2016 van ser els teloners del concert de comiat dels també pegolins La Gossa Sorda.

"Metralleta i cafè" i "Guarda'm l'aire" van precedir el tram central del concert que, segons un Caselles sobrepassat emocionalment i amb alguna llàgrima als ulls, servia per recuperar alguns temes que feia molt temps que no tocaven. Així, van revisitar dues cançons del del seu disc debut L'espenta (autoeditat, 2013), com "Mirall" i "Herència cremada". També van recuperar una de les cançons més sol·licitades pels fans: "Passatgers del món", vestida en un format acústic amb tan sols el piano de Joan-Marc Pérez. En aquest format íntim també van interpretar "Immortals".
 
El concert entrava a la seva recta final amb algunes de les cançons més destacades del grup i amb un clar missatge de comiat. "L'últim ball" i "Flors i finals" —la seva darrera cançó— van tornar a apujar els decibels i la potència d'un concert que semblava concloure amb "Eterna força", dedicada al poble palestí i també marcada pels diversos agraïments que la banda va dedicar a tothom qui ha fet possible la seva música. Però Smoking Souls encara tenia ganes de delectar per darrera vegada els seus fans amb més cançons imprescindibles del seu repertori, com "140k" i "Fera", ambdues de Translúcid .

Tot seguit, les tres coristes que acompanyaven el grup, Anna Millo, Nuria Pino i Laura del Pino, van posar-se al davant de l'escenari per interpretar la introducció de "Volves de neu", que va deixar un moment preciós amb el públic cantant a cappella la tornada del tema. L'apolo va continuar entregat amb el tema més popular del grup, "Nit salvatge", i amb les dues darreres cançons, "La trinxera i "Adéu", que ara sí que posava punt final al concert.
 
A falta dels concerts a Madrid el 30 de maig i el 14 de juny a Pego, Smoking Souls s'acomiada definitivament dels escenaris amb una trajectòria envejable que acumula 5 discos i un cançoner de rock replet de tornades i rifs memorables. Citant "Volves de neu", Smoking Souls s'acomiada per sempre, però "el seu rastre de llum" seguirà viu per sempre i de segur que marcarà els futurs projectes de rock que sorgeixin al País Valencià.