No fa ni dos anys que Dani6ix & Izzkid van debutar amb el disc Stem vius! (autoeditat, 2023), un treball de pop urbà que presentava el projecte del duet de Teià. L'any passat van publicar l'EP Sopo i baixo (Luup records, 2024) i ara han estrenat la mixtape Tot torna (Luup records, 2025), nou cançons d'amor amb un aire estiuenc. Parlem amb ells d'aquest nou treball.



Heu publicat el vostre tercer treball, la 'mixtape' 'Tot torna'. Com us sentiu?
Izzkid: Ens hem tret un pes de sobre, la veritat. Saps aquella sensació d’estar corrent durant molt de temps, i quan pares t’acabes alliberant? Doncs nosaltres quan vam entregar el disc ens vam sentir així. Vam fer coses quotidianes que feia temps que no fèiem i això ens va fer feliços, perquè portàvem un temps només treballant o gravant.
Dani6ix: No és fàcil combinar la nostra feina amb la música, perquè portem uns horaris molt bojos i acabem treballant fins tard. Personalment, ha sigut complicat de tirar endavant, però ho hem aconseguit i ara estem molt contents.
 
Contant aquest, aneu a disc per any des que vau començar. Com arribeu a tot?
D: Ho hem pensat molts cops, que anem molt ràpids amb tot, però la indústria musical ja funciona així. Sembla que si no treus música, la gent s’oblidarà de tu, no trobaràs concerts i desapareixeràs. Estem lluitant amb aquesta pressió d’estar sempre presents, perquè a vegades no tenim ganes de fer música i pensem que ho hem de fer sí o sí. Això és part del motiu que ens va fer entrar en aquest bucle de negativitat, però en vam sortir, per això aquest Tot torna. Han tornat les ganes de fer música i estem més units i motivats que mai. Això sí, no sabem encara si continuarem aquesta dinàmica l’any que ve. 
I: Tenim ganes de fer un projecte gran, però hem de trobar el moment per posar-nos-hi. Estem aprenent molt dia a dia, i potser ara no estem fent el que toca i ens anem equivocant, però això també ens serveix per aprendre. Tenim moltes ganes d’establir-nos com a grup dins el panorama per poder publicar coses diferents, fer un disc no tan típic dins el panorama català, fins i tot que costi d’entendre. Però ens toca establir-nos primer, perquè hi ha molta gent que no ens coneix, i després ja provarem coses noves.


Us fa por parar i que la gent s’acabi oblidant de vosaltres?
I: Ens va passar. Vam fer una parada, petita, que no vam anunciar, però vam notar com tot havia anat de baixa. Això ens va frustrar una mica també, aquesta pressió de tenir poc temps, de trobar la motivació suficient i d’haver de tirar el projecte endavant. 
D: Jo soc molt de sobre pensar les coses, li dono voltes i voltes al cap, però gràcies a aquest projecte i a fer-ho amb el Pau he après que les coses surten millor quan no pensem tant i ens alineem junts. 
I: És el millor de ser dos, que un veu allò que l’altre no. En Dani és més de pensar, cuida molt els detalls, i jo soc molt més impulsiu i vaig molt més a sac amb tot. Ens equilibrem, igual que amb el Kashlo, el nostre productor, i en Miki, el videograf.
 
Heu continuat explorant la vostra faceta artística, jugant amb l’estètica de les portades, dels videoclips i del vestuari. Voleu crear una marca més enllà de l’estrictament musical?
D: La prioritat és fer música, però tot el que ho envolta ens ha fet connectar més amb el projecte que estem desenvolupant. Al Pau li agrada molt tota la part visual i s’encarrega dels letterings, tots dos ens impliquem en la direcció creativa i ens flipa la roba, per això ara hem començat a treballar amb una estilista, Ayla Autumn. Sembla una tonteria, però entre una cosa i l’altra no tenim temps de trobar què posar-nos, i saber que hi ha una persona que s’encarrega de portar-nos-ho aquell dia és un alleujament. 
I: Tot el que envolta el projecte, a part de la música, ho considerem molt important, però ens ha frenat avançar en aquest sentit el fet de no arribar a tot nosaltres sols. Hem fet els visuals dels concerts nosaltres a últim moment quan normalment els artistes tenen un equip que se n’encarrega. 


El tema “Arte” sorgeix del vostre art com a duet?
D: Hi va haver un moment, durant tot el procés de creació del disc, que vam pensar en què fos aquest tema el que li donés el títol precisament per això, perquè ens motiva molt tota aquesta part. Però ho vam descartar de seguida, perquè quedàvem molt flipats.
I: Potser algun dia podrem anomenar la nostra música com a “Arte”, perquè ens agraden tots els vessants de l’art i els volem incloure en el nostre projecte, però de moment ens ho reservem. 
 
La vostra passió, a banda de l’art, és el Barça, que heu referenciat en diversos temes. De fet, en aquest disc podem escoltar la mítica retransmissió de Puyal a “Tot torna”. No us hi vau poder estar?
I: Per sort o per desgràcia som molt culers, ens ve de família. El Barça és un tema que forma part de nosaltres i ens acompanya sempre, i més aquest any que ha sigut èpic. Quan fèiem “Tot torna” ens va encaixar incloure aquesta part i així ho vam fer. Però no va ser premeditat ni anàvem amb la idea d’incloure el Barça al disc tant sí com no, sinó que simplement ens va sortir la vena culer. 
D: Vam tenir la idea i ens vam dir “va, ho posem”, i va ser com tatxar alguna cosa d’una llista de pendents, perquè ho havíem tornat a fer. Al final, forma part de la nostra essència, i igual que mantenim diferents elements visuals perquè es reconegui la nostra estètica, el Barça també és un d’aquests punts del projecte. Si ho perdem, Dani6ix & Izzkid perdrà tota la gràcia.


Us heu plantejat fer una cançó d’amor al Barça, aquesta temporada que tothom està publicant temes dedicats a l’equip?
D: Nosaltres ja cantàvem sobre el Barça quan les coses no anaven tan bé, eh? Som fidels [RIU].
I: Jo no crec que puguem fer un tema tot dedicat al Barça, o almenys no ara, perquè no anem a l’estudi amb una temàtica pensada al cap, sinó que fluïm. Anem amb unes idees del mood o la vibe que volem transmetre en aquella cançó, i d’aquí ens surt la lletra després, però sense buscar un tema en concret. 
D: Si anem amb la idea de fer un afrobeat, quan som a l’estudi ens posem d’acord en el tema què volem tractar. Però som bastant monotema, així que tampoc hi ha massa més a acordar, simplement decidim si aquell dia estem enamorats o no. És veritat que la gent ens diu moltes vegades que sempre parlem d’amor, però això també forma part de la nostra identitat i és el tema amb què millor connecta la gent. 
I: És amor o futbol, no cantem de res més. 
 
Tot i això, us veieu cantant d’alguna altra cosa més endavant?
D: Sí que ho hem pensat. Moltes vegades hem volgut sortir d’aquest tema, però per una cosa o altra hem acabat tornant a fer cançons d’amor. De fet, hi havia temes que vam descartar d’aquest disc que no eren cançons d’amor o desamor, però al final ens hem acabat quedant amb les que ens encaixaven millor, i sempre són les d’amor. 
I: Per l’estil que estem proposant ara és el tema que millor queda. Fent aquest reggaeton una mica pop ens surt cantar d’amor. Potser si més endavant fem alguna cosa més trap no parlarem d’amor, sinó que tirarem cap a una altra banda i ens sortiran lletres diferents. 


És un disc estiuenc, sobretot amb temes com “Xococrispy” o “Morena”, que heu presentat just abans de la temporada. Ho heu fet expressament, igual que amb ‘Sopo i baixo’?
I: Som molt d’estiu, és un moment que ens agrada molt. Però a més d’això, l’any passat vam poder veure com funcionen els concerts —no n’havíem fet mai tants—, i ens vam adonar que volem passar-ho bé nosaltres i volem que el públic gaudeixi del bolo. Per això ens vam dir que si teníem ara la música, que és quan comencen de nou els concerts i el bon temps, doncs millor. 
D: Evidentment, alguna vegada ens pot sortir alguna cosa més cap a l’hivern, però la vibra seria diferent, seria alguna cosa més trista. A més, el nostre estil i el to que ha agafat el projecte ja ens encaixa amb aquesta època de calor i solet. 
 
Heu fet canvis en el directe d’aquesta nova gira?
I:  Hem arreglat alguns dels temes perquè sonin millor en directe, perquè hem vist què mou més a la gent. També hem treballat els moviments a l’escenari per no anar saltant tota l’estona. 
D: La idea és que tot això pugui anar evolucionant, perquè evidentment amb més pressupost també podrem fer més dalt l’escenari. Però per ara ho hem fet el millor que hem pogut amb el que teníem.