El grup de Constantí Els Pets va oferir ahir una inauguració de gala per a l'(a)phònica 2025 al Club Natació Banyoles. La gira d'enguany dels tarragonins celebra quaranta anys d'una formació que va arrencar el 1985 amb uns xiquets fent pop-rock en català quan encara no s'havia etiquetat de 'Rock Català' el fenomen.

Tots tres nascuts el 1963 a Constantí, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, Els Pets de tota la vida, han sabut créixer amb la música dels nostres temps i s'han adaptat, crescut i tingut les orelles ben obertes, tot incorporant a la banda els músics Joan Pau Chaves (teclats), Jordi Bastida (guitarra) i Marcel Cavaller (guitarra).

L'actual gira Cantant les quaranta d'Els Pets té dos amb dos espectacles diferents i complementaris, un amb Calla i balla (Discmedi, 1991) i Som (RGB, 2018) i l'altre amb Bondia (Discmedi, 1997) i Agost (Discmedi, 2004). La geografia musical que tocava a Banyoles era reivindicar el treball Som i el Calla i balla, que junts en si ja tenen marca de fàbrica: la sornegueria de seny i rauxa que caracteritza els catalans del sud.
 
A Som el grup va servir aquelles tretze cançons cuinades en origen amb el xef Joan Pons (El Petit de Cal Eril) als comandaments sonors. Onze cançons de Gavaldà i dues de Reig ("Mil hiverns" i la coneguda "Corvus") que a Banyoles van interpretar gairebé fil per randa. L'inici de “Wittgenstein” no podia ser més encertat com a desig per al concert: 'sembla que algú t’ha regalat un tros del teu passat i crec que t’ha agradat'.

La van seguir tot de cançons d'Els Pets que anaven escalfant la veu i l'ambient d'una creixent calidesa, com ara “Em passa setembre”, “La vida és molt avorrida sense el teu cos”, el rock'n'roll "Llavis nous" o “L’exèrcit que vindrà”, que vol rialles i no vol medalles militars. Perquè hi ha alguna cosa en les lletres d'Els Pets que lliguen perfectament amb el compromís cívic de la nova cançó, com una baula més.
 
La tendresa va ser de nou a “El dia que et vas trencar” i "Mil hiverns". Llavors va ser el moment de "Corvus", cantada per Reig, amb què es va fer el silenci pels qui han patit abusos sexuals ("coses que no s'haurien de repetir" va introduir el bateria).

En un altre to, després Gavaldà es va mostrar de nou amb la dosi d'histrionisme que cal per regalar somriures i alliberaments, i ballar amb un gira-sol divertidament feliç, "De tant en tant". Van cloure la primera part amb la corejada “No vull que t’agradi aquesta cançó”, “Laia”, dedicada a la germana petita Gavaldà, i "Prendre mal". 
 
El "Sigues feliç" d'Agost va donar pas al canvi del pop melòdic de Som a les ballarugues del Calla i balla. Com si el pas del temps s'invertís i la màgia fes que desapareguessin "lumbàlguies i ciàtiques" -com ironitzava Gavaldà-. Així van arrencar ben amunt amb el "Tarragona m'esborrona" (composta per Lluís Gavaldà i el quart Pet Ramon Vidal) i "Com més et coneixo, més m'agrada el teu gos".

Després del blues "Dins de cada cotxe hi ha un animal", van venir una "No en tinc ganes", no tan accelerada com en els inicis, però que ha guanyat en destresa guitarrera, i "No sóc un forat", que el líder d'Els Pets va definir com a la "primera cançó feminista i antipatriarcal del rock català", feta en clau de balada. La pluja de perles de Gavaldà va ser agraïdíssima amb "Està plovent", de les més corejades de la nit. I la recta final va ser per a "Constantí, molta merda i poc vi" "Vine a la festa" i "S'ha acabat" (de Joan Reig).

Per als bisos van recuperar "Pau" i "Soroll" d'Agost i, és clar, el "Bon dia" (del disc homònim). Tres cançons que demostren que el trio de Constantí sempre ha tingut coses a dir i les han dit ben dites en els seus recitals sigui per pensar, sigui per moure a l'acció. Els Pets demostren a cada festival que la música fa país i fa comunitat i, sobretot, que va fent feliç un munt de persones. I ahir ho van fer a Banyoles.

El festival de la veu segueix aquest cap de setmana amb Roger Mas i La Cobla Sant Jordi, Mar Pujol, Cala Vento, Dan Peralbo i El Comboi, o Tarta Relena, entre altres.