‘Vull matar, i restablir un ordre (…) Ells ens maten amb diners, jo amb pedres i ganivets, tinc més modèstia’. Jordi Pèlach planteja al nou senzill el fet de matar aquells qui ens maten com un ‘dret fonamental, inalienable’. Inspirat pel folklore nord-americà, tant en l’estètica sonora com en la visual —amb un videoclip que arrenca com una escena de western—, el cantautor de Santa Coloma de Farners ens presenta en primícia “Vull matar”, amb la col·laboració de Sergi Estella.


“’Vull matar’ és una veu que no s’explica, és una invocació”, explica Pèlach. “És fosca, irònica, però també alliberadora; com un crit antic, tribal, que surt de molt endins.” El blanc al qual apunta, però, és volgudament difós: la cançó “funciona com un collage de reivindicacions, perquè cadascú hi pot trobar alguna causa que el travessi. La nostra societat fomenta l’odi, i d’aquí a justificar la violència hi ha un pas molt curt. La cançó juga precisament en aquest terreny incòmode: entre la denúncia, la ironia i també l’instint més primari.”

Quant a la col·laboració amb el multiinstrumentista rubinenc Sergi Estella, Pèlach assegura que va sorgir de manera “molt natural”: “Ens vam trobar en un concert just quan gravàvem el disc, i amb el productor, Flavio Ferri, vam veure clarament que aquesta cançó era també per a ell. El Sergi és un gran artista, té una energia molt precisa i una presència única, i ha aportat moltíssim tant a la gravació com al videoclip”. A més, d’Estella i Ferri, també participen en el tema Ulrich Sandner (guitarra), i Alex Carmona (bateria), i Laura del Pino i Alba Santolaria als cors i segones veus.

“Vull matar”, com assegura Pèlach, forma part d’un “univers més ampli”, El laberint invisible (U98 Music, 2025), un disc que veurà la llum el pròxim mes de novembre i que també batega en el pòdcast narratiu del músic, Cròniques indemostrables. “No us en puc dir gaire, però és un món que respira entre el true crime i la ciència-ficció”, resumeix el cantautor, “i també és una resposta poètica a aquesta ficció compartida que tots recorrem sense veure-la.”