El duo barceloní Balma va debutar fa un any amb Soft Bakala (autoeditat, 2024), un àlbum que recuperava les sonoritats de la Ruta del bacalao. El segon disc, Mous tot l’aire (autoeditat, 2025), és un EP que fa un gir i abraça la seva part més personal.



Segons Bernat Mola, una de les meitats del duet, "les cançons parlen de relacions afectives i també de connexions personals, de gestions emocionals i del dol, de separar-se de persones estimades i de cuidar-ne altres, de posar límits i de tenir converses complicades. Hi ha un punt de superació personal, d’acceptar el que fa mal per seguir endavant." 



A nivell sonor, el disc aposta pel costat més soft i menys bakala. "Després de Soft Bakala vam seguir fent temes electrònics, però seguíem dues directrius diferents, una de més nostàlgica i introspectiva, que tirava cap a un house més trist, i l’altra que bevia del vessant més accelerat i irònic del projecte. Aquesta vegada vam voler centrar-nos en la primera temàtica i agrupar els temes més introspectius en un EP hivernal", relata Gerard Gamundi.




De fet, en aquest Mous tot l'aire no només han deixat a un costat l'electrònica més dura, sinó que també hi han introduït sons orgànics, com els que s'escolten a "Invencibles". "És la cançó més lenta i menys cantada del disc, que ens ha donat flexibilitat per jugar amb diferents sonoritats", explica Mola. "Per exemple, hi ha els pianos que va gravar Jolly Damper per trobar un so més acústic i també un saxo, a càrrec d’Edu Pons, i la percussió que ha gravat Joan Torné.