​Belén Natalí: «Soc una persona molt política, vinc del reggae, i per mi és natural parlar d'aquestes coses»

Després d’un EP i de diversos senzills, la cantant i compositora argentina establerta a Barcelona Belén Natalí ha presentat el seu primer LP, Rïo (Say it Loued, 2026). Un recull de vuit cançons amb producció de Genís Trani, Marc Soto i Fede Jazzman, i una col·laboració estel·lar: Ana Tijoux.



Què ens pots dir d'aquest disc nou disc?
Que és un disc molt personal, que viatja per ritmes llatinoamericans i per la meva arrel reggae. Penso que és molt interessant, també pel seu contingut líric. Per mi, una cosa primordial, gairebé la més important, són les lletres. M’agrada molt escriure.

El disc parla molt de la identitat, de la memòria, de deixar fluir la vida...
Exactament. Rïo és una forma d'entendre que el viatge ha de fluir. He arribat a aquest punt després de passar per moltes etapes diferents i de fer un canvi molt important en el projecte. Jo abans només feia concerts en sound systems, que és una cosa molt diferent, molt intensa, i ara vaig amb banda. Per mi, és una forma de dir que el trajecte és el més important.


Escoltant el disc, podem conèixer qui és Belén Natalí?
Sí, definitivament. Hi ha una mica de tot: moments d'empoderament total i moments introspectius, que són molt característics meus. És un viatge molt personal, amb lletres, amb missatge. Hi ha l’empoderament del cor i molt de missatge de mi cap al món.

Per fer les lletres, mires a dins teu o mires el món?
És que és el mateix. Som el que hi ha fora. El nostre estat d'ànim depèn moltíssim d'això. La realitat que habitem condiciona totalment com estem per dins.


Hi ha una col·laboració molt destacada, la d'Ana Tijoux. Què comparteixes amb ella?
En primer lloc, li tinc molta admiració. És una artista que jo escoltava quan tenia 14, 15, 16 anys… I per mi era una persona inabastable. Abans de migrar a Europa, ja fa 11 anys, per mi també Europa era un món inabastable. Per mi era impossible plantejar-me que faria una cançó amb ella. Però una carrera amb constància, paciència, i treball va canviant la perspectiva. Crec que compartim una visió de la veritat, de la sensibilitat, de l'empatia, de connectar amb els desitjos, els somnis i les necessitats de la gent en general. Penso que les coses boniques es troben en qualsevol raconet. I jo crec que l'Ana fa això. És una persona molt reflexiva i molt política. Jo tambe soc una persona molt política, vinc del reggae, i per mi és natural parlar d'aquestes coses.

El reggae té molt a veure amb la identitat i amb l'arrel. Penses que cantar en català podria encaixar amb el teu projecte en algun moment?
Jo parlo català i, per mi, la cultura del país on visc, Catalunya, és molt important perquè soc una persona que estimo la cultura i les diferències. Al primer EP, tinc una cançó amb Ferran Palau i una altra amb Santa Salut, que són dos artistes catalans. Però crec que la connexió amb Catalunya que jo estic buscant ara mateix és des de la multiculturalitat, la varietat. Per tant, crec que no, que la idea és el missatge. Crec que l’emoció necessita ser expressada, i per això existeix la paraula.