Després de publicar un parell de treballs més folk, Un desert de colors (Produccions Blau, 2021) i Petit viking (Microscopi, 2023), el cantautor de Santa Maria del Camí Antoni Mulet 'Amulet' presenta Es desastre (Cucavela records, 2026), en què fa una transició a un pop més electrònic. Avui, un dia abans que es publiqui, ens regala en primícia el tema que obre el disc i li dona nom, “Es desastre”.

 
Estrenem la cançó que obre el disc, "Es desastre". Quina és la història d'aquest tema?
“Es Desastre” és una cançó que xerra sobre la incapacitat de deixar anar. Dins l’imaginari del disc, parla sobre l’inici d’una ruptura, quan ens comencem a adonar que les coses ja no són tan idíl·liques com abans. De l’error emocional i la dificultat d'acceptar que el relat que ens havíem explicat sobre l'amor i la felicitat ja no encaixa amb la realitat present.
 
És també el tema que dona nom al disc. És l’inici del relat?
Crec que representa força bé la sonoritat del disc, i per mi això és molt important. Vull que l’oient tingui des del principi una idea de que escoltarà. Més enllà d’això, el disc està ordenat per ser una radiografia d’una ruptura —o de moltes—, tot i que després tracta altres temes que són paral·lels o donen context de la història. Dins el meu cap, el “desastre” que dona nom al disc és el que passa abans de que comenci, i tot l’àlbum parla de les diferents situacions que ens trobam durant el procés de curar i tornar-nos a aixecar. Per mi representa molt bé els moments que he viscut amb el meu desencant , o ruptura, amb els escenaris. Ara fa dos anys que vaig decidir que necessitava descansar com a Amulet, i durant aquest temps han anat apareixent diferents moments que per mi s’assemblen molt al dol de després d’una relació.
 
⁠La cançó té un punt més pop-electrònic que el que havíem pogut escoltar teu anteriorment. És un canvi buscat o una evolució natural?
Supòs que una mica de cada. Per una banda la intenció de tot el disc ha estat gaudir de fer música sense pensar tant en el que havia de fer, i mirant de fer el que em venia de gust. Per l’altra, tenia ganes de fer alguna cosa diferent als altres discs, necessitava trobar una nova forma de fer música que m’inspirés a explicar coses. Canviant el procés compositiu, deixant la guitarra de banda, i començant a través de beats amb una caixa de ritmes, la sonoritat va canviar de forma bastant natural.


⁠Tot aquest tercer disc, 'Es desastre', l’has fet d'aquesta mateixa manera?
El procés compositiu de les cançons ha estat molt diferent del que havia vist fins ara. En altres discs, començava sempre amb la guitarra i la veu i no era fins després, quan anava a Tramuntana Estudis, que començava la producció amb en Jaume Gelabert. En aquest disc, la guitarra ha quedat molts cops apartada. Això ha fet que una part més gran del procés creatiu de cada cançó hagi estat a casa, gravant ritmes, veus, sintetitzadors, banjos… Quan treballes així, el procés a l’estudi és molt diferent, ja que cada cançó està molt més avançada, i els instruments i parts que has afegit tenen un sentit més compositiu que de producció. Crec que ho he pogut fer d’aquesta manera gràcies a tot el que he après treballant amb en Jaume Gelabert durant aquests darrers 5 anys.
 
Com encares el directe a partir d'ara? Hi haurà canvis amb aquesta nova sonoritat?
Hi haurà canvis. Seguiré tocant amb en Pere Joan Company (guitarra elèctrica i banjo) i en Miquel Bennàssar (baix elèctric i sintetitzador), però afegim en Francesc Aparicio a la bateria, ja que em resultava impossible entendre aquest disc en directe sense que la percussió fos tocada en directe. També agafen més importància les guitarres elèctriques, que fins ara les havíem utilitzat poquet, i crec que aquest àlbum permet que tinguin els seus moments a l’escenari.