Les xifres en tots els camps són impressionants. Com us trobeu?
Bé, molt contents. És una d'aquestes vegades en què encertes amb la tecla. Fa molts anys que fem música i sempre ho hem viscut com una manera molt sana de divertir-nos, però és veritat que quan arriba una cosa així és per celebrar-ho. Per això estem molt contents, la veritat que sí.
En quin moment us vau adonar que tot això podia passar?
Aquesta vegada ja ho vam tenir clar quan gravàvem la cançó. Vam estar un parell de dies seguits sense dedicar-nos a res més, i quan la vam acabar, vam tenir clar que era el millor que havíem fet mai. És una cançó molt divertida, amb una certa ironia, i amb alguna cosa que ens fa moure molt. És un tema molt xulo i molt rodó, tant pel que fa a la composició com a la producció. Quan vam acabar-la ens va quedar aquesta idea al cap, però també som molt prudents i no ens agrada tirar coets. Per la manera que ens miràvem, tots sabíem que era la nostra millor cançó, però encara no intuíem el que podia passar. El temps ens ha anat portant alegries.
Hi ha algun clic que us faci adonar que la cançó se us en va de les mans?
Més d’un. Ho hem notat en diverses coses. Un cap de setmana que érem a l'estudi que tenim a Bruc, a l'Anoia, vam rebre un vídeo del programa que fa el Marc Giró en què es veu Pedro Almodóvar fent un gag. Diu ‘acción’ i es posen a ballar el “Tutu turú”. Evidentment, no hauríem pogut predir que hi hauria un gag en una televisió estatal amb l'Almodóvar, el Marc Giró i companyia. És una mica surrealista. I si en voleu una altra, el fet que s’hagi fet viral. Ara mateix hi ha més de 5.000 reels a Instagram de gent ballant-la. Tot això, ens fa explotar una mica el cap.
Que una cançó triomfi fa que te l'estimis més que les altres?
Com a mínim, ho vius molt intensament. De tota manera, pot tenir dues cares perquè pot arribar un dia que de tant fer-la, i de tant sentir-la, la podem avorrir una miqueta. De moment no ha passat. I sí, quan estàs en un concert i arriba aquesta cançó, ja saps que la resposta del públic serà molt positiva, i això et fa estimar-te-la molt.
Abans deies que heu trobat la tecla, però aquesta tecla només serveix per una vegada, per una cançó. Ara haureu de buscar una altra tecla...
Sí, això és el que jo penso. Em sembla que encasellar-nos aquí seria un error. Hem de provar de fer cançons boniques i que emocionin, sense quedar-nos aquí. Crec que encara podem seguir explorant una mica aquest terreny, però no el podem cremar perquè seria dolent per a nosaltres. I diria que la gent tampoc no vol que ens repetim. A nosaltres ens agrada pensar que una cosa amb la qual ens sentim còmodes és amb les cançons divertides que tinguin un punt d'ironia. Si aconseguim mantenir aquests elements, que són una mica genèrics, mantindrem l’essència del que volem ser. En els propers mesos veurem si ho sabem fer.
Us sentiu pressionats per l'expectació generada a partir d'aquesta peça?
Una mica, sí. Ara hem estat treballant en noves cançons i crec que estem contents del que estem fent. És veritat que no sabem com reaccionarà la gent després del “Tutu turú”, perquè ha estat un èxit, ni si el compararan amb tot el que presentem a partir d'ara. Sí que fa una mica de por haver de lluitar sempre contra l’ombra d'aquesta cançó. En tot cas, donem el millor de nosaltres amb les noves cançons i el nou projecte, que serà un disc que ha de sortir el 2027.
