Llorenç Rosselló és conegut al món de la música com a Llorenç (o Lorenzo) Santamaria, per haver nascut a Santa Maria del Camí, a Mallorca. El passat 21 de febrer va complir 80 anys i per celebrar-ho va enregistrar el concert que va fer aquell mateix dia a l’Auditorium de Palma. Ara ens regala un disc antològic amb una selecció de les seves cançons gravades en directe. El treball es presenta en doble format: 22 cançons al CD i 12 al vinil. És, a més, el primer àlbum en viu d’aquest històric rocker i cantant melòdic. En parlem amb ell.



Has trigat molt a fer el primer disc en directe. Per què?
Vés a saber. Pens que és una mica per descuit. Els anys passen volant i sempre penses que ja ho faràs. Al final em vaig adonar que havien passat molts anys i que, si no ho feia ara, potser no hi seria a temps. Perquè amb l’edat, la veu canvia bastant. Em vaig atrevir a fer-ho perquè vaig notar que encara tenia veu. És un disc totalment en directe i hi ha moltes imperfeccions que en un disc d’estudi no hauria deixat passar. Però vaig dir ‘endavant, que potser ara és l'últim’! També ha estat molt important el fet que estava fent una gira amb moltes actuacions i em sentia amb molta energia.

Tu et consideres més un artista de directes, oi?
Totalment. Sempre, des dels 60, he fet molts directes. Hi ha hagut èpoques en què he actuat molt, i èpoques en què ho he fet menys, naturalment. A la darrera gira, he fet 50 actuacions en dos anys. Això ha fet que em sentís bé físicament, també amb la veu. Per això, ara era el moment.

Resumir tota una vida de cançons amb 22 peces, en el cas del CD, i 12 en el cas del vinil, deu ser molt complicat. Quin criteri has seguit?
La tenia feta perquè aquestes són les cançons que fem als directes de la gira. N’hi he afegit alguna sobre la mar, per exemple, “Unchained Melody”, perquè m'agradava molt, i tota la vida l'havia cantada. Per això no va ser complicat escollir les 22 cançons. En el cas de vinil, sí que vam haver de fer una tria. Per al directe vam escollir fer, bàsicament, el més conegut, i hi he afegit cinc o sis temes que no han estat èxits, però que a mi m'agradaven molt, com “Quise ser una estrella del rock”, “Blue Jeans”, o “Pretty Woman” que és un clàssic que tenia ganes de cantar. Són cançons que m’arriben.


Entre les que has triat hi ha “Coses des camp”, de Toni Morlà.
És que és una cançó boníssima. És un tema fantàstic, sempre l'he cantada i sempre m'ha emocionat. És més, amb els anys no ha disminuït l'emoció que sent quan cant aquesta cançó, perquè em recorda tota la meva infància. Té una melodia guapíssima, la lletra també és molt guapa, i l'he cantada per tot arreu. Una vegada la vaig cantar a Miami. Vaig proposar al públic de fer un viatge pel Mediterrani, a la meva illa de Mallorca… I els ho vaig cantar. Hi havia 2.000 persones i l’auditori va fer un silenci brutal. No sabia què podia passar, perquè fora d’aquí jo no he fet com Serrat que sempre ha cantat en català a tot arreu. Quan vaig acabar hi va haver un aplaudiment brutal! Per què? Perquè quan les cançons són bones, la gent reacciona. Per això ara la canto sempre.

Has tret el disc i l’estàs promocionant. I després?
Vaig aturar la gira per promocionar el disc, perquè no em veia amb forces d’alternar promoció i actuacions, que tenc 81 anys, ja. Ara ens preparam per seguir amb la gira. I ja veurem què passa. Si faré algun disc més o no, això ja no ho sé. Dependrà de la veu. La veritat és que tenc mil projectes al cap, però no sé quins podré tirar endavant.