“Això serà històric, després n'hi haurà un munt que diran… jo hi era!”. Era la una de la matinada i Pemi Fortuny s'adreçava a d'aquesta manera a les 4.800 persones que omplien la Ciutadella de Roses. “Us farem un diploma per haver assistit a aquesta gran nit de Sons del Món”, ironitzava el cantant de Lax’n’Busto just abans de convidar els cinc components de Gossos a pujar a l'escenari per compartir el bis.

Ho van fer amb dues cançons, la primera “Quan et sentis de marbre”, dels de Manresa i, seguidament “Tinc fam de tu”, dels del Vendrell, rematada amb un salt col·lectiu dels deu músics i tot el públic que va viure intensament aquest retrobament vint anys després. “Gràcies família, una nit màgica”, exclamava Natxo Tarrés des del micròfon.
 
La complicitat entre les dues bandes, però, ja s'havia fet evident durant la primera part de la vetllada. De manera discreta, Pemi Fortuny va aparèixer a l'escenari mentre Gossos interpretaven “Corren” per fer, a la seva manera, aquell recitat que, en disc, havia gravat Macaco.

Gossos van seleccionar quinze cançons de les seves diferents etapes per fer l'únic concert d'aquesta temporada tot i que ja van confirmar que n'hi hauria uns quants més la propera, “això ha estat inesperat i ha servit d'escalfament”. Van començar amb “Oxigen” i tancaven el recital amb “La nit s'acaba”, entre mig moments molt celebrats com “Rere teu”, “Flos i violes” o “Lliure com l'aire”.
 
Per la seva part, els Lax van arrencar enllaçant sense pausa “La meva terra és el mar”, “Trepitja fort” i “Més que la meva sang”, més d'una vintena de cançons i un popurri. Prop de dues hores de xou electritzant on es permeten interpretar la seva cançó més llarga, “Pagès” —de 1991—, recuperar “Toca'm els ous Maria” i passar per “Que boig el món”,“Les nits del Liceu”, “Per una copa”, “Tornarem” o “Llença’t”. “Us les sabeu totes!” va repetir Pemi Fortuny, que diverses vegades va qualificar el concert com “una nit memorable per a nosaltres”.
 
Després de la col·laboració amb Gossos, “que són com la nostra família escollida” van rematar la nit amb la versió de “Should I Stay or Should I Go” de The Clash, la imprescindible “Miami Beach” i l'agraïda “T'estimo molt”, una mostra d'amor incondicional per a un públic que fa 40 anys que els acompanya en aquesta aventura musical i vital.