El 9 de novembre de 2025, els rumors es van confirmar i Oques Grasses va anunciar aquella notícia que els seus fans haurien volgut no llegir mai: la banda havia arribat al seu final. El comiat hauria de ser per la porta gran, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i la banda de Montero va assolir l’impensable: a cada passi que anunciaven, les entrades s’exhaurien a una velocitat esfereïdora fins a assolir la insòlita fita d’omplir quatre olímpics. En aquell moment d’estampida digital per aconseguir tiquets per acomiadar els osonencs el final semblava prou llunyà, però ara ja el tenim a tocar: la setmana vinent haurem de dir adeu, finalment, a Oques Grasses.


 

ELS OLÍMPICS DELS FANS DEL SOL

Tan temuts com esperats, els dies del comiat de la banda d’Oques Grasses seran el 5, 7, 9 i 10 d’octubre. Montero i companyia encara no n’han desvelat detalls, tot i que és d’esperar que faran un xou d’alçada i especial per dir adeu als fans. A l’últim gran concert que van fer als osonencs, al Palau Sant Jordi el gener de 2023, hi van fer un gran xou, sense col·laboracions però ampliant la banda amb una secció de vents i un quartet de corda. Els seus seguidors, però, esperen que aquesta vegada sí que pugin a l’escenari amb altres artistes; potser dels darrers discos, com Figa Flawas, Julieta, Al·lèrgiques al Pol·len o Rita Payés, potser amb col·laboradors dels inicis com La iaia o Arnau Tordera, o amb parelles sorprenents, com quan fa un any Montero va cantar al concert d’Aitana al mateix Estadi Olímpic.

Tot i que tampoc han avançat com plantegen l’actuació i el setlist, és d’esperar que, per acomiadar 14 anys de trajectòria i sis àlbums, repassin les millors cançons de cada època, i incloguin les cançons primerenques que, en les darreres gires a festivals, han quedat fora. I així fer merescut honor a més d’una dècada de hits estimats i imprescindibles.
 

>> 10 TEMES PER RECORDAR OQUES <<

 

MÉS DE 10 ANYS A TOPE

Els orígens d’Oques Grasses es remunten al 2010 i 2011, quan Montero tocava amb Arnau Tordera (Obeses) a la guitarra elèctrica i cors, Miquel Portet a la bateria i percussió i Àlex Pujols al baix i cors. Ja va ser el 2012, quan el grup es va reformular, i Montero es va ajuntar amb Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Miquel Rojo (trompeta), Josep Valldeneu (saxo) amb qui publicarien el primer disc, Un dia no sé com (autoeditat, 2012). Durant la gira, s’hi incorporaria també Miquel Biarnés (trombó), que completaria la formació tal com la coneixem avui dia.



Després d’aquell debut, que incloïa ja èxits com “Cul” i “Passos importants”, va arribar el Digue’n-hi com vulguis (Chesapik, 2014), el mateix any en què Oques Grasses s’enduia ja el primer Enderrock: el premi 2014 al millor grup revelació segons la votació popular. Un any després, també guanyarien el de millor videoclip per “Sexy”.


 
El 2016, ara fa ja 10 anys, van publicar el tercer treball llarg, You Poni (Beverly Hill Records). Musicalment, l’àlbum va suposar una obertura creativa del grup, amb temes com “Cara de cul”, prototip del tipus d’himnes que, posteriorment, marcarien el llegat dels osonencs. La peça, a més, acaba amb el lema de ‘Meravellós desastre’, que va donar nom a un espectacle teatral en què el grup ja interpretava alguns dels temes del seu següent disc, Fans del sol (Halley Records, 2019), com "Deixa".


 
Tot i l’èxit que Montero i companyia ja havien anat conreant, el punt d’inflexió i l’entrada definitiva al mainstream català va ser amb el celebrat Fans del sol i hits inqüestionables com “In The Night”. Una fórmula que seguirien fent evolucionar amb A tope amb la vida (Halley Records, 2021), amb els arxiconeguts "De bonesh" i “La gent que estimo” amb Rita Payés.


 
L’últim disc, tot i que quan el van publicar poc esperàvem que fos el darrer, va ser Fruit del deliri (Halley Records, 2024), després de dos anys de silenci. L’àlbum, on van reblar el clau de l'electrònica, va deixar perles com l’enganxosa “Com està el pati”.
 


Amb tot plegat, la banda s'acomiada ara en un moment especialment dolç de la seva carrera, sent dels grups més escoltats en català a Spotify durant els darrers anys –ara mateix acumulen prop de 746 mil oients mensuals–, i omplint grans places. Esperem, la setmana vinent, poder acomiadar el septet, tots sis discos i aquests 14 anys de trajectòria com el grup ho val, en quatre Estadi Olímpics plens de gom a gom.