Allò que anomenem “xarxes socials” –i que en aquest cas reduirem a l’univers de “Twitter Catalunya”– ha rugit davant la selecció musical que l’oquesgrasses Josep Montero va escollir per acompanyar l’espectacle Piromusical de tancament de les festes de la Mercè.



Ja des de fa uns anys, el consistori barceloní encarrega a un artista de projecció mediàtica la selecció de cançons que ha d’acompanyar la coreografia de llum i pólvora. Un format denominat “Piromusical d’autor” que va començar el 2023 amb la celebració del 30è aniversari del Sónar, i va seguir amb les propostes de Rosalia i el duo Estopa.

Desconec exactament l’encàrrec que es fa als músics; però el cert és que el 2023 es va poder escoltar un total de dues cançons en català sobre cinquanta-dues (4%); el 2024, una de quinze (7%); el 2025, sis de vint-i-nou (21%), i el 2026 , 11 de 45 (23%). Plataforma per la Llengua ha denunciat a xarxes la negativa de l’ajuntament de Barcelona a establir quotes lingüístiques en el Piromusical, per combatre que la música en català tingui una presència residual, com va passar els dos primers anys. Però alguna cosa –no gaire!– hem guanyat amb l’aportació del cantant d’Oques Grasses que, d’altra banda, tampoc va ser especialment paritària (només un 29% de cançons de dones o formacions mixtes).

Ahir al metro de Barcelona, uns joves que assistiran als concerts de comiat d’Oques Grasses a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, van criticar durament la tria de Montero amb adjectius que no venen al cas… una sensació que ahir recorria diversos comentaris en el submón de Twitter Catalunya.

Escoltant la proposta de l’osonenc, crec que recull prou bé alguns dels llocs comuns per on discorre la seva música. I si bé esquiva les influències inicials de la banda, s’agraeix la presència de rumba catalana d’aquest mil·lenni, i d’artistes com Adrià Puntí o El Petit de Cal Eril, que només per ells sols ja mereixen un Piromusical. Si bé s’ha titllat d’eclèctica, aconsegueix fer entrar com un cavall de Troia perles com aquestes entre èxits arxiconeguts com el “Chandelier” de Sia o “On Top Of The World” d’Imagine Dragons.

Avui en dia, és molt més accessible fer una selecció musical. Fa anys (una eternitat, ja!), no només calia disposar físicament de les cançons en algun tipus de format, sinó que el fet de fer un recull (en casset) suposava temps, esforç i una mica de matemàtiques bàsiques per calcular el temps de les cançons i fer-les encaixar dins la durada de la cinta. Aquestes seleccions les acostumàvem a firmar, i les regalàvem a algú que, de ben segur, apreciàvem molt. La selecció del Piromusical de diumenge va ser aquesta “cinta” que Josep Montero va voler regalar als barcelonins, a aquella “gent que estima”. És la seva. No és millor ni pitjor. I a més, serveix per tirar coets. Què més volem?