Es diu Virgínia Borràs i es fa dir Virgi Energy. Es va donar a conèixer amb aquest nom fent de DJ. També ha format part de Natiu, SimptomatiX i Lasta Sanco. Actualment toca el baix amb Ratpenades i la guitarra amb Alidé Sans. Reconnectada anímica (Kasba Music) és el seu primer disc en solitari.



Aquest disc és un compendi de tots els aprenentatges que has anat acumulant en diverses bandes?
Sempre havia volgut treure un disc en solitari amb les meves cançons. Fa molt de temps que penso com l’he de fer. I sí que el fet d'anar passant per diverses formacions m'ha donat el coneixement de com fer les coses. He anat aprenent-ne fins que m'he sentit preparada per poder oferir el meu propi projecte.


És prou diferent amb el que fas, per exemple, a Ratpenades.
Sí, per mi Ratpenades és més un divertiment, per passar-m’ho bé i desfogar-me. Aquest disc té un punt més seriós, més profund. Vaig començar a plantejar-lo pensant com podia ajudar a fer un món millor. Sé que queda molt utòpic, però penso en les maneres de contribuir perquè hi hagi una societat més amorosa o més amistosa, de quina manera puc aportar eines perquè la gent que necessita un canvi puguin rebre un cop de mà per poder estar millor i trobar-se més bé. Ara hi ha molts problemes mentals i sembla que la gent està molt crispada. També té un component d'ajudar el despertar espiritual. L’enfocament dels dos projectes són molt diferents. I l'estil també canvia. Virgi Energy no és tan punk i tira una mica més cap al rock, una mica post-punk… Els tempos són més tranquils, és un projecte més relaxat, les cançons són més llargues, i les lletres més denses i més pensades.

Què has anat agafant de cada grup i quan has decidit exactament quin era el teu so?
Jo vaig començar amb un grup cerverí, que ens dèiem Natiu. Fèiem un pop-rock amb punts de psicodèlia, perquè als meus companys els agradava molt Pink Floyd, per exemple. D’ells vaig agafar la meva vessant una mica més melòdica. Però essencialment jo vinc de l'electrònica, m'agrada molt el drum and bass. Soc de ritmes pujats de BPMs. Un dia vaig decidir que preferia més tocar, que no pas punxar. I llavors vaig crear una banda d'electropunk, en la qual fèiem versions de punk, però amb electrònica, els SimptomatiX.


I amb Alidé Sans?
Amb l’Alidé va ser tot bastant casual, perquè em va escriure per Instagram, que buscava guitarrista. Li vaig dir que jo, de folk, no en tinc ni idea, que no n'escolto mai. És un gènere molt diferent a mi. Em va dir volia fer una cosa molt més moderna, amb un punt d’electrònica, i que buscava una mica de punch. I això sí que li ho podia donar. Realment, tocar amb l’Alidé ha estat molt interessant. He tocat en circuits que no coneixia, sobretot a la part d'Occitània. El folk que es fa allà és molt mesclat i molt guai.

Sempre havies tingut clar que el so del teu disc en solitari havia de ser aquest?
No ho tenia gens clar, ni tinc clar com continuarà. Em costa molt definir-me en un estil, perquè me n’agraden molts i això fa que tingui un punt de dispersió. M’ha costat molt definir què volia fer, i cada cançó sona diferent. Ha sigut una prova per veure què sortia de mi i ara ha sortit això. He treballat molt les mescles amb el Xavi Escribano, de l'EM Estudis de Terrassa. L’estil ha sortit en crear el disc i anar-lo modelant. Potser el segon disc anirà una mica més enfocat al ball, aquest és més introspectiu.


Moltes de les lletres aborden qüestions socials. D'on et neix aquesta necessitat?
De la necessitat de veure un canvi general social. Jo penso que el veritable canvi no ve d'un canvi extern, sinó que hem de canviar cadascú de nosaltres. Hi ha una necessitat de canvi interior de cada persona. Quan tu, que ets l'única persona que pots canviar segur, fas canvis per millorar o portes les teves relacions el millor possible, contruibueixes a canviar el món. Cadascú de nosaltres, individualment, és superpotent com a persona. No ens podem comportar com si no tinguéssim cap responsabilitat.

En què es diferencia amb la Virgi Energy de la Virgínia Borràs? Si la Virgínia Borràs hagués de fer un disc, hauria fet aquest?
Jo penso que sí, perquè és un disc que m’identifica molt. De fet, em va costar molt triar aquest nom, perquè el nom de Virgi Energy és el nom que feia servir quan punxava i no em quadrava fer tot el disc en català... Ho vaig pensar molt, fins que el Joni D., de Kasba, em va convèncer que jo era Virgi Energy. Si ho penso bé, la Virgi Energy té un punt més d'acció, de força, i la Virgínia Borràs té el punt més calmadet, d'anar a la natura, més tranquil…

Virgi Energy és un projecte paral·lel als altres que tens o és el teu projecte principal a partir d'ara?
Jo vull que sigui el principal perquè és el que sempre he volgut fer. És on vull posar més esforços i el que vull que passi per davant a la gestió del temps, d'implicar-hi més hores. I tinc ganes de seguir amb els altres, també. Però si em coincideixen dos concerts prefereixo agafar Virgi Energy per donar-lo a conèixer.