Com va néixer Glossip?
Vam començar amb la formació temàtica de música moderna Liceu BLAM Collective, que cada any realitza un càsting i proposa un estil diferent. Tots quatre vam entrar en una edició basada en l’r’n’b dels noranta. Vam tenir molta afinitat i al comprobar aquesta connexió, el nostre professor Pedro Campos ens va proposar crear un grup vocal.
El Conservatori del Liceu ha jugat un paper fonamental en la vostra proposta?
Molt, perquè ens vam conèixer al Liceu, però tot va ser per casualitat. Si no haguéssim passat el càsting i no haguéssim entrat en aquella formació hauria estat molt complicat muntar un grup. Els músics de la banda també els vam contactar al Conservatori, i ara el professor s’ha convertit també en el nostre productor i director musical.
En un futur us obrireu a altres estils?
Totalment! Tot i que l’r’n’b és el centre i la cola que ens ha unit, a Glossip Dicktionary ja funsionem altres gèneres, perquè tenim moltes ganes de seguir experimentant.
Sou un grup vocal, però en els directes us acompanya una banda. Per què?
Sí, hem seguit el mateix format de quan estàvem amb BLAM Collective. Anar amb una banda és el més natural, perquè hem agafat com a referència els artistes dels quals bevem, que són Destiny’s Child, TLC o Erykah Badu.
Els vostres directes també tenen una part conceptual i estètica. Com es planteja?
No concebem la nostra música sense tota una part estètica i de performance que l’acompanya. Cadascuna té un personatge, que és una exageració de la nostra propia personalitat. Ens agraden grups com Spice Girls i TLC, que donaven molta importancia a l’expressió individual de cada component, de manera que a través d’aquests alter ego explorem què vol dir ser una ‘noia Glossip’.
Com és una ‘noia Glossip’?
És una noia divertida, caòtica, confident i una mica cringey, que comet errors força vegades, però està bé perquè està envoltada d’amigues sinceres que l’acompanyen en tots aquests moments.
Què inclou el 'Glossip Dicktionary'?
És la carta de presentació del nostre món, no només sonor sinó també conceptual. Ens hem conegut a través dels cinc temes de l’EP i hem definit la dinàmica i el so del grup.
Com us ha ajudat el programa de Suport a la Creació de la Casa de la Música de Barcelona?
Hem gravat una càpsula audiovisual amb Cases de la Música i també ens han cobert la postproducció del primer clip, “Bugabu”. A més, ens ha ofert seguiment i suport durant tot un any. Han estat molt presents i ens han aconsellat molt sobre quins passos havíem de seguir i com definir el nostre univers.
