Aquest cap de setmana se celebra la Fira Mediterrània de Manresa, el principal aparador de la música d'arrel de Catalunya. Però això no va ser cap impediment perquè El Pony Pisador va convertir ahir el vespre La Paloma de Barcelona en el segon epicentre del folk català amb un onze de gala d'autèntic luxe. Al quintet barceloní, calia sumar-li les nou col·laboracions que ja havien anunciat setmanes abans a les xarxes socials: Alosa, Les Anxovetes, Balkan Paradise Orchestra, La Baula, La Cosina, Germà Negre, Joan Garriga, Magalí Sare, Mar Pujol i Trèvol. L'onze el completava el cordista manacorí Sebastià Gris, qui va substituir durant tot el concert el bangista original d'El Pony Guillem Codern —qui es trobava fent la cursa Trail Cat, entre Andorra la Vella i Tarragona—.

El concert, que formava part del cicle Directes Estrella Damm 150, amb motiu del 150è aniversari de la cervesera, va esgotar entrades fa una setmana. Per tant, l'expectativa era alta però el resultat va estar a l'altura. El quintet va lluir moltes facetes musicals molt ben acompanyat, i amb un setlist de pràcticament dues hores, on també van tenir temps de mostrar el seu característic humor, que des de ja fa un parell d'anys és més moderat respecte a l'etapa més mèmica del grup amb discos com Jaja salu2 (Guspira Records, 2021). Amb un públic entregadíssim i que no ha parat de corejar els noms dels músics i de cantar i ballar de valent, El Pony Pisador ha sortit a l'escenari amb la instrumental reposada "El guisote del Tio Benito", que pràcticament ha funcionat com a intro pel bluegrass "Lime Scurvy", del segon disc Matricular una galera (Guspira Records, 2019).
 
De bon inici, van voler delectar el públic amb diversos dels temes més coneguts, com "Manual per identificar ocells", "La noble vila de Suu" o "El meu pare és un formatge", en què les parts de iòdel les va assumir extraordinàriament Adrià Vila. Entremig, també van tocar el sea shanty "John Kanaka" abans de començar a fer desfilar el gran nombre de col·laboracions. La primera va ser la de Mar Pujol a "Cinc pometes té el pomer". Segurament, va ser la col·laboració més propera a la cançó i menys al folk de la nit, però això no va ser impediment per veure El Pony Pisador en una tessitura molt diferent a l'habitual: a la de crear coixins harmònics i no desplegants veloces melodies amb els seus instruments. 

Les col·laboracions van continuar amb Germà Negre a "Un pardal al got de vi" i amb la consecució de "L'havanera dels raiers" —que el guitarrista Ramon Anglada va presentar com una cançó "sobre emocions" i que els va costar 5 anys acabar-la i publicar-la— i "La cançó dels raiers". La primera l'han cantat amb molt d'encert Les Anxovetes, intèrprets de la versió original d'estudi, acompanyats també de la gralla de Laia Glück, qui ja no va baixar de l'escenari per tocar en clau arrauxada la segona al costat dels seus dos companys de Trèvol Martí Fleta i Bernat Garcés.

El quintet barceloní s'ha quedat sol momentàniament dalt de l'escenari per interpretar l'única cançó del seu darrer disc, Vatua l'olla (Guspira Records, 2026): "Un viatge en aquest tren", a més de la sardana a capel·la "Els animals més bells". Les col·laboracions van tornar a la palestra amb Magalí Sare, que va transformar la balada inspirada en bandes de power mètal com Blind Guardian i succedanis "L'espantaocells" en una peça molt més lírica i èpica. "L'avi Simitarra", amb clars tocs al món del Mediterrani oriental, va precedir "La gandula", amb Joan Garriga, que la banda va confessar que s'havien inspirat en la banda sonora del videojoc Super Mario Sunshine per a compondre-la. 
 
L'acordió de Clara Colom i la veu de Dídac Prat de La Cosina han amplificat "La confraria del Menhir", que conté un dels balls més coneguts d'El Pony Pisador, i després l'ha seguit una de les sorpreses de la nit: la interpretació inèdita de la nova cançó entre el quintet i Alosa. Per ara, no té nom i només està enregistrada casolanament en un àudio de Whatsapp, ha explicat abans de començar-la Ramon Anglada.

La Baula ha tancat la gran desfilada de col·laboracions tocant un clàssic de la cultura popular catalana com "La polca d'ours" i l'embarbussament fet cançó "Rafa "el Garrafa", el gafarró del Garraf, agafa garrofó per guanyar-se les garrofes", inclosa en el penúltim disc Ocells (Guspira, 2024). Per al final, han reservat un altre tema del mateix disc, "La guerra de l'Emú", "Strelitzia" —on tot i no poder-hi ser Tarta Relena, el grup se n'ha sortit amb molt d'encert— i l'arxiconeguda "Tot és part de ser un pirata".

El concert va deixar un gran sabor de boca per l'enorme qualitat dels artistes convidats i per poder veure en directe col·laboracions que fins al moment, no havien passat de l'estudi o fins i tot, algunes que encara no havien succeït mai, com la d'Alosa. Tot i no poder escoltar peces imprescindibles d'El Pony com "El llom del diplodocus", el cant difònic de Guillem Codern a "Daglarym" o alguna de les peces tradicionals incloses en el disc col·laboratiu amb The Longest Johns, The Longest Pony (Decca Records, 2023), els barcelonins continuen demostrant la seva destresa musical, no només fent tota mena d'estils, sinó també fent música amb artistes d'una sensibilitat especial.