Martí Vila, Laia Camps i Miquel Freixas són Celobert, un grup novell barceloní nascut el 2023 i que compta ja amb diversos treballs publicats: Llum (autoeditat, 2024), Ombres (Blau Atzavara, 2025) i la trilogia d'EPs Xamfrà / Entresol / Àtic  (Blau Atzavara, 2026). Com a semifinalistes del Sona9 2025, van musicar "Pólvora" –inclòs al poemari No vull que m’estimis (Punt Volat, 2023)– de la vigatana resident a Roda de Ter Munsta Verdaguer i Mas. El tema, publicat el novembre d'aquell mateix any i treballat al costat del productor Nil Canals i amb un clip de The Coffe Lab, els ha valgut ser finalistes al XIX Premi Miquel Martí i Pol. L'adaptació poètica guanyadora del Certamen Terra i Cultura es desvelarà en un acte públic el dilluns 9 de novembre a la Casa Golferichs de Barcelona. 


Què us va portar a musicar el poema sencer “Pólvora” de Muntsa Verdaguer?
Per a les semifinals del concurs Sona9 se’ns van enviar diverses poesies i proses per a musicar i presentar en directe. I "Pólvora" va ser una d'elles. Tot i que hi havia propostes realment boniques, ràpidament vam coincidir en musicar el poema de la Muntsa. Vam trobar que era una poesia que convidava a ser musicada. En un primer moment ens va suposar un repte. Fa cert respecte musicar un poema: prendre els seus versos i tot el significat que l’autora hi volgués donar i trobar-hi un encaix en el nostre univers musical. Vam estar-hi força hores, però un cop la cançó va començar a agafar forma tot va fluir de manera molt orgànica.

Com en vau abordar la musicació?
No va ser senzill. Era la primera vegada que musicàvem un poema. I no només això, sinó que era la primera vegada que començàvem una cançó per la lletra. El primer pas va ser buscar l’angle interpretatiu que li volíem donar al poema, un pas molt necessari per saber com enfocar la seva musicació. Més tard, una vegada vam saber el tipus de cançó que volíem fer, el procés creatiu va ser fluid per la connexió que sentíem amb el poema. Estem molt contents de com va quedar!

Què us agrada dels versos de "Pólvora"?
Ens n’agraden moltes coses; la tendresa i senzillesa en què es parla envers a una incertesa, i la festivitat que se’n desprèn. Però el que més ens va arribar va ser el fet que sentíem molts paral·lelismes amb el moment en què ens trobavem com a grup. Era un moment de canvi d’etapa, de l’inici del final del nostre primer disc, i el naixement del nostre segon disc, que contrasta força amb tot el què havíem fet fins al moment. 


De quins altres poetes sou fans? 
Som molt fans de poetesses i poetes catalans com Maria-Mercè Marçal, Joan Salvat-Papasseit, Mireia Calafell, Espriu, Abelló o Josep Carner. També d’altres origens, com Sylvia Plath, Rilke, Lorca, Rosalía de Castro, Neruda i tants altres que ens deixem. Ens fascina la idea de poder fusionar dos arts tan boniques com la musica i la poesia. M’agrada pensar que cada una porta a l’altra sense voler. Un poema desprèn musicalitat així com una cançó pot ser recitada com a poesia. És una manera de resignificar un concepte que ja de per si té significat. És preciós.

Quina funció li doneu a la poesia i quina a la cançó?
És una funció compartida. Ambdues són transmissores de missatge, tot i que ho puguin fer per camins diferents. En aquest cas, com a mínim, ens resultaria complicat separar clarament la funció d’una de la funció de l’altra. 


Quina línia de continuïtat veieu amb la Nova Cançó? 
La Nova Cançó forma part de l’herència musical de casa nostra. Però més que una línia de continuïtat evident, és una influència que ha infusionat un desenvolupament musical que no ha sigut de relat únic. Amb la música que estem treballant darrerament estem recuperant un concepte musical que, potser, ens apropa a un dels ideals de la Nova Cançó: trobar senzillesa per poder comunicar allò que volem transmetre, fent servir el català com a vehicle i reivindicant cançons que parlin d’aquest moment que vivim. En un context una mica més sofisticat, podríem parlar de música que ens porti al zeitgeist català de l’actualitat. Potser és això el que ens apropa a la Nova Cançó. 

Què trobeu o us atrau de la poesia dels Països Catalans?
Nosaltres sempre diem que cantem en català perquè és l’idioma en què somiem i estimem, que se’ns faria estrany explicar i abocar tot el que tenim dins en una altra llengua. Per aquest mateix motiu, la poesia dels Països Catalans ens arriba més endins, o si mes no, d’una manera diferent, profunda.