Els Trons, garatge català i revival modern

Vivim temps de revival modern, i una prova més són Els Trons, que amb pocs mesos han registrat prop de 15.000 visites al seu MySpace. Emulant l'estètica i els dissenys dels anys seixanta de segells 'modernistes' com Concèntric o Edigsa, el grup encapçalat pel guitarrista Marc Argenté reivindica el so garatge cantat en català. L'impacte que han causat en l'escena barcelonina els ha sorprés: "ens hem convertit en una mena de hype. És sorprenent però crec que hem omplert un buit que encara faltava a Catalunya", diu Argenté.
Els Trons acaben de publicar el seu primer àlbum, amb la discogràfica Butterfly Records, especialitzada en l'edició de vinils de set polzades de bandes que recuperen el so clàssic del rock'n'rol, el soul, el garatge i el beat dels cinquanta i seixanta. És un enregistrament i edició que Els Trons han cuidat fins a l'últim detall: "hem adaptat el logo de Butterfly perquè s'assembli al de Concèntric". El disc ha estat masteritzat en format analògic per Jorge Explosión als estudis Circo Perroti de Xixón, tota una garantia de bon so. Cançons com "El que queda de mi", "Un noi del carrer", "Decideix-te" i "Corro com el vent" són algunes de les adaptacions al català de bandes com The Music Machine, The Squires o The Chocolate Watchband.