Pere Agramunt explica que "el disc l'hem enregistrat en dues etapes. La primera entre maig i juny, la segona entre setembre i octubre. Ha estat així per compaginació d'agendes de la banda però també per poder centrar-nos en sis o set temes en cada tongada, treballar bé els arranjaments i el so general". "Molta gent ens deia que La Brigada havia crescut molt com a banda després de la realització del debut, L'obligació de ser algú (Outstanding Records, 2008) i que en directe les cançons fins i tot milloraven. Crec que hem recollit aquella essència dels directes i l'hem traslladat a l'estudi", reflexiona Agramunt.
El cantant de La Brigada defineix així el seu nou disc: "És una mica més elèctric i té un parell de cançons llargues i experimentals pels estàndards d'una banda de pop. Potser sona més nord-americà que el primer". I cita referències: "Wilco, Clem Snide i Calexico continuen sent alguns des nostres principals referents. Darrerament, he gaudit moltíssim amb els discos de Cass McCombs. Però nosaltres sempre anem darrere els clàssics, bé siguin els Kinks, els Byrds, Pau Riba o Serrat."
.gif)
