Van debutar el 2008 amb un disc lluminós i elegant,
L’obligació de ser algú, que la revista
Enderrock va situar entre els millors de l’any.
La Brigada marcaven perfil amb una col·lecció de cançons que els ubicaven de ple en el fèrtil panorama del nou pop català. En els darrers dos anys, el grup de Vilanova i la Geltrú –vila especialment prolífica pel que fa a l’indie pop, i seu de l’emblemàtic festival Faraday– han dut el seu directe al BAM, al Mercat de Música Viva de Vic, a l’Acústica de Figueres o a l’Altaveu de Sant Boi. Ara és le moment de presentar noves cançons: les podem sentir a
Les paraules justes (Outstanding Records, 2010), un segon disc on podem sentir un grup cada cop més ple de matisos.
Les cançons del grup que encapçala el cantant i compositor Pere Agramunt són una constant recerca entre tradició i modernitat, seguint el fil de clàssics com els
Byrds o els
Kinks, sense oblidar l’empremta que, a casa nostra, han deixat icones de la psicodèl·lia com
Pau Riba o
Ia-Batiste. Destaquen en aquest nou disc, enregistrat als estudis GDM de Vilanova per Pere Serrano, temes com “El futur de l’art” o “Tan valent”. Acaba d’arrodonir el conjunt uns arranjaments delicats o opressius segons demani cada cançó, a partir de la producció realitzada pel propi grup amb el suport de Joan Manuel Celorio, dels també vilanovins
Tokio Sex Destruction.
.gif)
