“Els meus gustos musicals han anat canviant.Vaig començar volent fer una cosa molt fràgil, sincera i folk de dormitori, semblant a Iron & Wine o Kings of Convenience, i ara me n’he allunyat una mica, després d’haver descobert una nova manera de compondre en català, gràcies a escoltar Mishima, Sedaiós, Ovidi Montllor, Gran Amant o Isaac Ulam”, reconeix l’ànima dels barcelonins Bedroom, Albert Aromir.
Les cançons del seu segon disc, El fum blanc (Foehn, 2011), sonen etèries: “Les temàtiques són molt més fosques, menys urbanes i abracen el surrealisme dels somnis. Sempre m’ha interessat el món dels somnis, els símbols, la psicologia del subconscient”.
Per a Aromir el nou disc és més complet, digne i madur: “Té la unitat de ser cantat íntegrament en català, que ha esdevingut la llengua amb què escric millor i expresso el que vull. És un disc més treballat a les mescles, hi apareixen més instruments i el resultat és un so rodó”.
Bedroom se situa més a prop de la música nord-americana que no pas de l’anglesa: “Trobo interessant portar tot aquest rerefons estilístic que tinc al cap (indie-rock-noise-folk-slow-pop) i poder cuinar música d’autor catalana. El català encara és una llengua molt verge per explorar musicalment, i això és molt bo”.
.gif)
