El primer que sobtarà l’oient quan escolti Sol i sípies (Blau/DiscMedi, 2010) és que, malgrat ser el treball d’un grup illenc, el cantant pràcticament no empra l’accent balear. I és que, de fet, dir que Deboits és un grup menorquí és fer una mica de trampa. El vocalista de la formació, Pep Camprubí, és del Berguedà, en concret de Borredà. El cantant explica: “El grup és mixt, som berguedans i menorquins. Ens vam conèixer fa anys a la Universitat de Vic, i vam començar a tocar junts. I fins a l’any 2008, que vam fer una maqueta, no ens ho vam començar a prendre més seriosament”. I afegeix: “Cada dos per tres els catalans del grup anem a Menorca, de fet hem tocat gairebé més a l’illa que no pas al Principat”.
Les cançons també tenen un punt de mar i muntanya: “Són una barreja, perquè moltes han estat creades al Berguedà, però també n’hi ha altres de fetes a Menorca. És una suma del mar i de l’interior”. El grup afirma que té una visió “molt particular” de la música: “Fa molts anys que toquem. Les cançons del disc són una selecció de les millors que hem fet els últims quatre anys. Per gravar-lo vam decidir no estressar-nos i llogar una masia en un poblet a l’interior de Mallorca. Ens hi vam instal·lar amb el nostre productor, Xisco Vich”. Vich és músic del grup illenc La Búsqueda, un clàssic del pop en castellà de les Illes. “És un paio molt espavilat i amb una visió molt metafísica de les cançons”, diu Camprubí.
De la masia-estudi n’han sortit peces amb un so molt especial, heretat d’un batibull de referents. “Ens agrada molt la música dels setanta, vam començar als divuit anys tocant versions de The Doors, i després Pau Riba, Sisa i companyia ens han motivat força. També ens interessa Radio Futura i la música nord-americana d’arrel.” El punt tropical de “Tu ets” o el valset pop amb regust salat de “Mariners de Manlleu” també recorden els primers i més festius Antònia Font. Un altre punt de connexió amb el grup de Joan Miquel Oliver són les lletres: “Parlem del dia a dia amb sentit de l’humor”.
.gif)
