L'electrònica orgànica de Guillamino

Pau Guillamet presenta un nou treball titulat 'Fang'

| 11/05/2011 a les 07:00h

Pau Guillamet, molt més conegut com Guillamino, presenta el seu nou disc, Fang (BankRobber, 2011), on fa una regressió als anys vuitanta, amb molt de soul. Un àlbum pop que busca la frivolitat a les cançons i que s'enganxin com una mala cosa.


Aquest dijous BankRobber presenta els nous clips de Le Petit Ramon, Mazoni i Guillamino, tres grups del segell que han publicat discos en els darrers mesos (a les 22 h a la sala Shake It!, al carrer Secretari Coloma 42 de Barcelona).
El de Guillamino és de la darrera fornada, un treball on fa un viatge en el temps: "Els vuitanta tardans són els anys en què vaig créixer i era preadolescent, són aquelles èpoques on tornes tot sovint, on rauen moltes de les primeres emocions i sensacions relacionades amb fer-se gran. Recordo escoltar un programa a Rac105 que feien en Jordi Beltran i l’Albert Vinyoli, on posaven temes com “Father Figure” de George Michael o “West End Girls” de Pet Shop Boys, i els xavals trucaven per dedicar-los a les nòvies de la classe. A les nits escoltaves el programa i somiaves en la teva ‘nòvia’. M’he volgut centrar a fer cançons vestides d’una electrònica orgànica que sonés el màxim de senzilla i despullada i que sonorament es pogués entendre tot. He utilitzat bàsicamenr un teclat Casio molt gran de l’època, que em va regalar un amic. Té pocs sons i és molt pesat i difícil de programar, això et dóna menys opcions. Tot i així, no veig que sigui un disc retro, té un peu al 2011".




Arxivat a: Enderrock