Lliure associació vol dir que vas per lliure?
RAMON RODRÍGUEZ: Sempre he considerat que faig el que vull. No crec en cap moviment, ni en cap escena. M’agraden grups d’aquí, i hi tinc amics, com El Petit de Cal Eril, Mishima, Els Pets... I no és perquè sigui ‘cheese burger sound’. El títol ve del sistema de creació del disc: tot ha estat improvisat, escriptura automàtica... Cada cançó està escrita al local en un sol dia, sense partir de cap base. És el joc de la lliure associació d’idees que tens al cap. I hi ha un joc entre l’artista i la persona.
Per crear cal destruir, sembla que dius a “Lo bello y lo bestia”... Estàs orgullós de la teva obra?
Estic content des del tercer disc de Madee, Orion’s Belt (BCore, 2004), cap endavant. Vaig aprendre com fer un disc. La primera etapa va ser d’aprenentatge. Tot i que feia dotze anys que tocàvem, fins llavors no vam gravar seriosament. Els dos primers discos són com un banc de proves, perquè una cosa és ser al local i fer una cançó, i una altra és entrar a enregistrar en un estudi amb productor, no sona igual.
Per què vols matar en Raemon (“Kill Raemon”)?
El disc en general ja no parla de la parella, sinó de la dualitat entre Ramon Rodríguez i The New Raemon. És una mena d’autoanàlisi entre l’artista i un mateix, per adonar-se que la història se n’ha anat de mare.
Com quan cantes ‘sombría satisfacción’...?
Vol dir ‘m’agradaria veure’t fracassar’ o la satisfacció de dir ‘que bombin el New Raemon!’. En certa manera dic que em fa ràbia el punt on he arribat. Sóc contradictori. L’èxit ha vingut, però no vull que condicioni la música, perquè aquests discos els faig només per a mi. El que realment m’agrada és fer discos, no anar a tocar ni fer entrevistes. M’ho passo més bé inventant coses.
.gif)
