Per què invoques el mal en aquest disc?
ERIC FUENTES: Perquè detesto grups com Els Amics de les Arts i Manel. Encarnen la correcció política i el rotllo benpensant, més a prop del conservadorisme de les iaies convergents que no del pensament crític que demano a la gent jove. Uns surten a la tele a fer un espot perquè la societat catalana considera que representen ‘la bondat’. Els altres s’han convertit en ‘el grup del règim’ perquè agraden a Pep Guardiola, a Toni Soler i a totes les icones del catalanismemodern. I a més, els indies amb ulleres de pasta que en sa puta vida havien escoltat res en català perquè no era tan cool com Pavement ara troben que els dóna un aire d’intel·lectualisme cosmopolita que queda bé, rotllo afro-indie però del Lluçanès. Visca Slayer!
El vostre clip de “Growl” ha aixecat polseguera...
E.F: No ha estat premeditat, però ha estat summament divertit ser absorbits per aquesta voràgine de comentaris de l’alçada de ‘...a aquests els haurien d’haver posat una bomba de veritat i veuries com ballen’.
Una part romàntica del disc és a “Little Wild Girl”?
E.F: No vull romanticisme a la vida perquè em fa patir, vull eficàcia, compenetració i equilibri fisiològic: les veritables claus de la màgia de l’amor.
T’has sentit ‘el cruel més tonto del món’ (“The Evil Way”)? Qui et guia, el cervell, l’àngel o el dimoni?
E.F: El tonto més cruel: el que és tonto per deixar un grup com Unfinished i a més és cruel per fer-ho patir als seus companys. Em salva l’ambició: vull seguir creixent artísticament i professionalment, per això continuo, perquè encara em queda algun graó per pujar en una escala de l’èxit meva i particular, que no és ser molt famós ni molt ric, però sí una mica. Per això encara no sé qui em guia, si la perversa vanitat o la musa angelical.
.gif)
