La guitarra neta de Liannallull

El músic de Sant Celoni presenta el seu nou disc, titulat 'Cap de pardals'

| 13/06/2011 a les 06:59h

Fa anys que Jordi Espinach fa cançons: el 2009 va gravar a casa el seu primer disc com a Liannallull, titulat Cap de trons (autoeditat). Ara el grup de pop-folk torna a la càrrega amb Cap de pardals, editat per Picap.


El cantant santceloní Jordi Espinach és l’ànima del grup de pop-folk Liannallull, que ara presenta el segon disc, Cap de pardals (Picap, 2011).
Va iniciar el projecte musical el 2005, tot i que de manera discontínua. El gener del 2009 va gravar a casa el que seria el primer àlbum del grup, Cap de trons (autoeditat), i va cercar músics a Vallgorguina i Sant Celoni per interpretar les cançons a l’escenari: “Amb Anna Capaces, Inés Forn i Pablo Acosta hi ha una connexió estilística, perquè més que instrumentistes buscava grans artistes”.
Ara s’hi ha afegit Mau Boada (Esperit!, Les Aus), que tocarà quan estigui disponible. Reconeix que la idea del disc neix sota la referència de Devendra Banhart, Leonard Cohen i The Tallest Man on Earth: “M’han influenciat pel seu so tan bàsic, pels seus discos amb guitarra i veu. El fet de gravar a casa permet anar afegint i provant altres instruments, i acaba sent un disc més folk-rock".
"L’única premissa era que no hi hagués distorsió, que fos un so acústic i de guitarra neta.” Les seves cançons recorden músics com Roger Mas i Pau Riba: “Tots aquests ens agraden i ens inspiren, així com molts altres. Fa uns anys tenia un grup que es deia Kitou, com la cançó de Riba. El disc Dioptria (Concèntric, 1970-71) el vaig descobrir regirant la col·lecció de discos del meu pare... i ara sóc jo qui posa Le Petit Ramon als meus fills! La del ‘Supermercat BCN’ els encanta!”.


Arxivat a: Enderrock