És que jo la vaig veure “brincar”!!!

| 29/06/2011 a les 07:00h

 No puc negar que em va sorprendre que en Joaquim Vilarnau dediqués un article a una paraula “incorrecta” d’una de les meves cançons. Però, tal com li vaig comentar en una trucada telefònica l’endemà que m’enviés l’article per mail, jo vaig utilitzar aquesta paraula molt conscientment.
Per tant, tot i que crec que no cal justificar el que he fet o deixat de fer en una de les meves cançons –ja que és així com l’he fet i és així com vaig decidir que fos–, tot agraint que s’hagi mirat tant en detall la meva feina com a autora i amb un total respecte i simpatia cap a la tasca analítica dels periodistes musicals, exposo a continuació el meu posicionament respecte a la utilització de paraules “incorrectes” en les cançons, en aquest cas de la paraula 'brinca' de la cançó “Corre, salta, brinca, vola”:
 
1.     Acostumo a tenir força cura amb la utilització correcta de la llengua a l’hora d’escriure textos, tant en català com en francès, fins i tot sóc de les que faig corregir els textos de les cançons pel servei de correcció del Consorci per a la Normalització Lingüística abans de donar-los per tancats. Sí, hem de tenir cura amb la utilització de la llengua, ja que és l’eina amb la qual treballem per expressar-nos en forma de cançó.
 
És cert que aquesta eina, que és la nostra llengua, està en perill de caure en desús o de ser “mal” utilitzada, però aquí i a tot arreu, aquesta eina també ha de poder ser flexible quan es tracta de fer cançons ja que, al cap i a la fi, una cançó és un trosset de vida (o de pensament, o d’emoció) transformada en art i, per una banda, a la vida real és molt freqüent que s’utilitzin col·loquialment certes paraules incorrectes i, per altra banda, en l’art –en principi– les normes s’han de poder trencar si és amb la finalitat d’expressar alguna cosa amb un to i connotacions concretes.
 
2.     Busco sinceritat en el que escric, per tant intento utilitzar paraules que em siguin còmodes i familiars en els meus textos. Sempre que puc busco que la paraula sigui correcta, però si aquella que és correcta no m’és natural de dir en el context de la cançó (o és una paraula que no seria natural pel personatge que està cantant aquella cançó) no tinc inconvenient a posar-ne alguna d’incorrecta però d’ús freqüent, de vegades també per donar un punt còmic a la cançó.
 
3.     Jo volia dir "brinca" i segueixo volent dir "brinca" tot i ser conscient de que no és una paraula correcta en català. No és una paraula correcta però més d’un l’utilitza, i potser estareu d’acord amb mi quan dic que a mi la paraula “brinca” no em suggereix exactament el mateix que “salta”.” Brinca” em remet als saltironets que fan les cabretes, per exemple, o a algú saltant d’alegria...
 
4.     El que pretenc al fer una cançó –igual que tothom qui en fa, suposo– és intentar traduir amb lletra i música unes sensacions concretes. En aquest cas, la frase “Corre, salta, brinca, vola” la vaig escriure al tornar d’una excursió en família al Delta de l’Ebre en la qual em va quedar marcada la imatge dels meus pares amb la seva néta agafada per les mans entremig d’ells i agafant embranzida per fer salts molt llargs (d’aquells en què sembla que volis). La paraula “brinca”, pel significat que jo li dono (punt 2) era ideal per transmetre això.
 
5.     Ja posats a analitzar el text, aquesta successió d’imperatius (corre, salta, brinca, vola) està posada voluntàriament en aquest ordre de manera creixent, per intentar transmetre aquesta embranzida, per tant, posar la paraula “juga” allà al mig em tallaria l’efecte que hi volia donar.
 
6.     (i ja per acabar) Qui sap si algun dia voldré posar alguna paraula en turc o en japonès dins d’una cançó, o inventar-ne alguna de nova... Si és per arribar expressar de millor manera el que vull dir, així ho faré.
 
En definitiva, que tot i que la “Caputxeta Roig”, com tothom, es pregunta si són correctes els camins que ha anat triant... aquesta paraula, tot i saber que és incorrecta, l’ha triat molt conscientment. De totes maneres, agraeixo l’observació!
 
I com deia l’Albert Pla en una de les seves grans cançons:
“Pasturant, brincant pels prats,
Pasturant, brincant per l'herba,
Hi ha dos coses a la vida que és que deixo perquè em moro,
Hi ha dos coses a la vida que és que deixo per això ploro,
La pastora de la serra
I un ramat de cabres sueltas.”
Arxivat a: Backstage