Quina colla de músics que va reunir Maika Makovski (Palma, 1983) al Palau de la Música Catalana dimecres 4 de març! Entre d'altres, van ser-hi: Anni B Sweet, Asier Etxeandia, Christina Rosenvinge, Howe Gelb, Los Zigarros, Mikel Erentxun, Moham Saz, Carolina de Juan 'Nina' (Morgan), Niña Coyote eta Chico Tornado, Paul Fuster, Quartet Brossa i el seu propi trio femení The Mani-Las. El millor és que aquesta intensa i emocional vetllada dins de la programació del Cruïlla d'hivern, amb què l'artista celebrava 20 anys de trajectòria, va ser enregistrada per diverses càmeres i se n'espera, per tant, un DVD de 20è aniversari, mínim.
 
Maika Makovski va admetre de bon començament que el que anava a passar aquella nit seria inèdit i enregistrat, però sobretot que ella sentia vertigen: "això no m'ha passat mai, he patit un atac d'angoixa", va confessar. I alhora sabia perfectament el perquè de tot l'enrenou: "Soc aquí per celebrar-vos [al públic] i tota la gent que està darrere de l'escenari [els músics]".

La primera cançó del recital va ser la intimista "Song of Distance" del disc Chinook Wind (Warner, 2016), com qui mira el retrovisor d'una relació i de la vida. I la segona, "The Deadly Potion of Passion", del disc Maika Makovski (Origami, 2010), del qual més tard va brodar com sempre, al costat de la violinista Uxia Amargós, "Friends", un lema que aquesta nit tenia tot el sentit del món.
 
Amargós tant va formar part de la banda de l'últim disc de Maika Makovski Bunker Rococó (2024) —amb el Quartet Brossa encapçalat per l'arranjador estrella Aleix Puig i el bateria Pep Mula— en cançons com "Exotic ingredients", "Just a boy" o "Iron Bells", com també va obrir joc amb els músics originals que havien tocat des dels inicis amb Makovski, com són el bateria David Martínez i el guitarrista Bobbi Relac.   Del disc Thank You For the Boots (Warner, 2012) va interpretar "When the Dust Clears" al costat de la banda rococó i amb aquella veu final que sembla sortida d'una pel·lícula de terror, com també passa a "Body" del disc Desaparecer (Warner, 2011), un dels tres discos que va coproduir amb Xarim Aresté.
 
Hi va haver un moment de la nit també per dedicar als seus pares dues cançons: per a la mare, "Avoiding You" amb el violí d'Uixia Amargós i, per al pare, "Makedonija", en ambdós amb paper protagonista del Quartet Brossa —un quartet renovat amb el coreà Naeon Kim substituint en Pere Bartolomé al segon violí, músic que ha fet de cover de Puig o Bartolomé quan calia a la gira Búnker rococó—. Els Brossa van fer que els aires macedonis fossin, a la primera, d'un atractiu imaginari exòtic i, a la segona, d'un pòsit d'enyor de paisatge i de gent.
 
La germanor "The Brotherhood" la va cantar amb Christina Rosenvinge, de qui diu que el seu llibre Debut (Random House, 2019) explica ben bé el camí de la música per dones valentes com elles en un món tan masculinitzat. I una altra artista important va fer duet amb la Makovski, a "My Head Is a Vampire": la malaguenya Anni B Sweet, amb qui van coincidir —com tants altres músics— al programa televisiu que Makovski va presentar tres anys, La hora musa.
 
Una dels moments que sembla que li feien més gràcia a l'artista era cantar per primera vegada amb el cantautor mig novaiorquès mig de Cardona Paul Fuster "Not in Love" de The Chinook Wind. "El Paul hauria de ser patrimoni universal o almenys a Catalunya', va dir Makovski, que li valora saber "que en allò gruixut i tosc hi ha bellesa". També va donar pel gag de la nit, ja que Makovski va bromejar amb què seria el moment perquè el públic llancés calces a l'escenari i, al final, de la cançó van caure'n quatre o cinc. 

L'aparició del basc Mikel Erentxun a la cançó "Places Where We Used to Sit" —adaptada al castellà com a "Donde solíamos estar" per a l'ocasió— va suposar un canvi de cadires, ja que Makovski li havia fet cors en set cançons d'un disc seu -El hombre sin sombra (Warner Music, 2017)- i ara ell li tornava amb cavallerositat la seva feina.
 
Les cançons s'anaven succeint i el concert prenia un caire maratonià. "The Posse", "Purpose" i un "Reaching Out To You" amb els també bascs, però molt més sorollosos i destralers, Niña Coyote eta Chico Tornado que havien convidat la mallorquina a cantar en clau punki "Tot és brossa!" en el seu disc.
 
El moment més lluminós i tendre va ser per a la cançó creada per la Maika de divuit anys, "James Dean", que va cedir encertadament a Nina (Morgan), qui la va interpretar d'una manera natural i bonica com si ella mateixa tingués divuit anys i ensenyés per primera vegada la peça al món. En canvi, la camaraderia veterana es traslluïa a la cançó "No News", on el convidat va ser Asier Etxeandia vestit amb una divertida americana amb penjolls.

A "The Bastard and The Tramp" va convidar a tocar el nord-americàà Howe Gelb, que es va adaptar perfectament al fet que fallés la guitarra que havia de tocar posant-se a acompanyar Makovski al piano, com de fet va començar la seva col·laboració fa uns anys. I en aquest punt la mallorquina ja havia oblidat del tot l'angoixa inicial i gaudia plenament fins i tot de qualsevol imprevist.  
 
La família és la família i el marit actual de Makovski és Ovidi Tormo, dels valencians Los Zigarros. Va aparèixer amb el seu germà Álvaro per tocar junts els tres "Si tú me quieres" amb un altre gag divertit, en què van fer sortir una desena de músics a tocar la flauta dolça de fons, instrument que molta gent en aquest país associa a les classes inicials de música.

I és que Maika Makovski aconsegueix transmetre la seva filosofia de viure la música com a diversió en tot moment, tot i intentar sempre alhora ser el més professional possible i donar-ho tot com si no hi hagués un demà. "The Gate" i "Love You Til I Die" van tancar el recital, mentre que als bisos van arrencar amb un "Lava Love" esplèndid al costat, de nou, del Quartet Brossa.
 
Maika va convidar a les seves companyes del trio femení The Mani-Las per cantar "He's Got the Power" i la coneguda "Language", la cançó d'agraïment per viure eufòricament amb les botes posades (Thank You for The Boots) i així acomiadar-se amb tots els músics a l'escenari. La nota final, però, la va posar "I Live in a Boat" amb tots els convidats, tot un cant èpic a la vida nòmada del músic.

Bob Dylan va tenir la idea d'aquella Rolling Thunder Revue als anys setanta, on va reunir en una gira tot un circ ambulant de músics; ara Makovski ja pot pensar que seria capaç d'embolicar una bona troupe per fer el mateix... o qui sap quin altre sarau s'empesca en el futur. Energia no li falta. Per molts i musicals anys, Maika Makovski.