L'heterogènia fórmula del Cruïlla Barcelona, que es basa a programar bandes no només de procedències geogràfiques diverses, sinó d'estils també molt variats, ha demostrat tenir prou poder de convocatòria. El primer dia del festival el públic va assistir-hi atret sobretot per l'actuació del músic hawaià Jack Johnson, que obria la seva gira europea a Barcelona. Johnson va sorprendre interpretant en català part de la cançó "Home" en companyia d'Eduard Estivill i Montse Domènech, de l'històric grup de folk català Falsterbo, amb qui l'uneix una relació d'amistat des de fa anys. El recital va ser un repàs dels temes més representatius de la història d'aquest cantant, compositor i surfista, i en especial dels temes del seu darrer treball, To the Sea.
Però també van ser concorreguts els concerts d'Antònia Font, que presentava el disc Lamparetes (Robot Innocent, 2011), de bandes debutants com La Iaia i d'artistes emergents com Pau Vallvé. La sorpresa més ballable va venir de la mà del grup de Nova Zelanda Fat Freddy's Drop, una autèntica revolució sonora a base de soul, funk, rock i disco.
Un pas endavant
La segona jornada del Cruïlla va ser més massiva i també molt eclèctica. La rapera marsellesa Keny Arkana va obrir foc a primera hora de la tarda amb el seu hip-hop combatiu i explícit. La temperatura va començar a pujar amb el contundent directe dels portorriquenys Calle 13, que presentaven el seu últim disc, Entren los que quieran (Sony, 2010), una autèntica bomba de rellotgeria a base de hip-hop, reggaeton, rock i ritmes llatins carregats de rimes àcides i eloqüents. Tot seguit va ser el torn de Madness: al Parc del Fòrum van sonar una autèntica allau de clàssics skatalítics, des de "One Step Beyond" fins a "House of Fun", "It Must Be Love" o "Our House". El grup britànic va oferir, sens dubte, el concert més concorregut del festival.
Obrint Pas no va desentonar gens ni mica enmig del cartell de dissabte. Els valencians presentaven el seu nou treball, Coratge (Propaganda pel Fet!, 2011), i van demostrar que el seu directe no té res a envejar al de les grans bandes de ska i rock internacional. El moment culminant del festival va arribar amb el recital de Public Enemy, que durant gairebé dues hores van delectar el personal més addicte al rap amb la seva traca habitual de clàssics hip-hopers, des de "Bring the Noize" fins a "Fight the Power" o "He Got Game". The Tokio Ska Paradise Orchestra, a altes hores de la matinada, va culminar l'edició més concorreguda del Cruïlla BCN, que té la continuïtat garantida durant tres anys més al Parc del Fòrum.
En aquest enllaç podeu fer un cop d'ull a la galeria de fotos del Cruïlla BCN.
.gif)
