L'Acampada Jove segueix imperturbable la seva pròpia trajectòria, aparentment impermeable a modes, estils i tendències. Són setze anys de fidelitat a una línia musical que combina el pop-rock en català, la música combativa i el mestissatge i la fusió. I aquest any no està sent l'excepció. Després d'una primera jornada que va reunir 6.000 persones amb La Gossa Sorda com a principal reclam, la nit de divendres el públic va tornar a respondre, amb Els Pets i La Pegatina com a principals reclams.
Els concerts a l'Escenari Independència van començar puntuals amb Xeic!, una banda de Rasquera que s'ha prodigat en directe a les Terres de l'Ebre i que amb el seu darrer treball, Sirga (autoeditat, 2010), està començant a obrir-se camí arreu de Catalunya. Les seves armes són el rock combatiu, l'ska i els ritmes jamaicans, amb el toc folk de la gralla, que els fa connectar amb propostes històriques del sud del Principat com Gra Fort. Ahir van comptar amb la col·laboració de Rubén Sierra, cantant i guitarrista de La Pegatina, que va sort a l'escenari a col·laborar al tema "Malson".
Concert restrospectiu d'Els Pets
Els Pets van plantejar la seva actuació com un concert cronològic. Per això va començar en Lluís Gavaldà sol a l'escenari tocant amb l'acústica els primers acords de "Vespre", el tema que tancava el debut discogràfic del grup de Constantí, Els Pets (DiscMedi, 1989). 25 anys no se celebren cada dia, i per això el grup de Constantí recupera en aquesta gira peces no gaire habituals en el seu repertori, com "Silenci criminal" o "Segon plat", a més de peces històriques com "Tarragona m'esborrona" o "S'ha acabat". Sempre còmplice amb les bandes de nova fornada, Gavaldà va presentar la cançó "No t'enyoro" com "una versió de Manel", reivindicant així el paper del quartet barceloní, que va versionar aquesta peça de Fruits Sex per al programa Sputnik. La recta final del concert va estar reservada a la darrera època del grup. Van sonar temes de Fràgil com "Tres" o "El que val la pena de veritat". El recital va acabar amb "Bon dia", tot i que el públic, fidel als plantejaments republicans de l'Acampada Jove, va reclamar amb insistència –i sense èxit– "Jo vull ser rei".
La Pegatina, imparables
Amb Txarango sobre l'escenari, l'Acampada va recuperar el caire més festiu i rumber que ha pres els últims anys. El grup del Ripollès no amaga les seves influències: Amparanoia i Dusminguet –de qui versionen "De sopetón"– són algunes de les referències bàsiques d'un grup de combina el rock, l'ska i els ritmes llatins en un còctel festiu i efectiu. Van ser l'entremès de luxe per al que probablement era el recital més espera de la nit: La Pegatina.
El grup de Montcada i Reixac porta un ritme trepidant: en menys d'una setmana ha actuat a Iruña, la Bretanya i Barakaldo, i després del concert de l'Acampada Jove enfilava el camí de l'aeroport per volar fins a Amsterdam i iniciar una minigira holandesa. La Pegatina van començar el concert amb "Imagina" i "Sueños de sirena". Una rere l'altra van anar caient les cançons més populars del seu repertori: "El gat rumberu", "Ajo y agua", "Tomasín", "Muerdeme" o la irreverent "Chocholoco". Els temes de Xapomelön (Kasba Music, 2011) van protagonitzar gran part d'un repertori tenyit de rumba bastarda, rock, ritmes llatins i molta, molta energia. La recta final, amb "Janoneva" o la discotequera "Foxy & Billy", va acabar d'encendre el personal. I "Maricarmen" va ser l'explosió definitiva.
La nit va continuar amb Strombers, que van dur a l'escenari la seva fresca proposta de rock i ska festiu i desenfadat, i l'inefable Miquel del Roig, un karaoke humà –per l'hora que va tocar, passades les quatre de la matinada, hi ha qui el va definir com "l'home after hour"– que va posar un punt i final gloriós a la segona jornada de l'Acampada de les JERC.
.gif)
