Vora 27.000 persones –segons la xifra facilitada per l'organtizació– han passat aquest cap de setmana per l'Acampada Jove de les JERC, un festival que, després de setze anys, segueix gaudint de bona salut i prou ressò entre el públic més jove del país. La d'enguany ha estat la tercera edició a Montblanc, després de passar per Sant Celoni i Arbúcies, la vila que la va veure néixer. El cartell l'han protagontizat una sèrie de bandes que ja són habituals del festival, que es caracteritza per apostar per propostes musicals catalanes de popularitat contrastada. Pep Andreu, alcalde de Montblanc, va anunciar dissabte que l'Ajuntament de la capital de la Conca i les JERC havien arribat a un acord que permetrà celebrar quatre edicions més del festival a la vila.
La nit de dissabte va començar amb el concert de Dept., una banda ja veterana encapçalada pel cantant, guitarrista i compositor David Rosell, que feia doblet (també és el guitarrista de Brams). Dept. presentaven el seu sisè disc, Control (Música Global, 2011), un treball que han tingut ocasió de presentar recentment al Rockwave Festival de Grècia. De nou van demostrar que són una banda correctíssima, amb gran capacitat per facturar bones cançons, dotades d'un so identificable i particular.
Els Lax'n mai no fallen
Aquest 2011 Lax'n'Busto celebren 25 anys als escenaris, i el directe de la nova gira és una repassada dels temes més emblemàtics de la trajectòria del grup del Vendrell. Van obrir amb "Més que la meva sang", i van sonar peces de sempre com "Tu ets la llum", "Roc", "La meva terra és el mar", "Tinc fam de tu" i les corejadíssimes "Llença't" i "Miami Beach". Amb el cantant Salva R. Alberch del tot consolidat com a frontman de la banda, Lax'n no va oblidar-se d'atacar temes de l'última etapa del grup, com el ballable "Perdut" o "Blues del diumenge". Un altre tema que s'ha fet un lloc al repertori és la versió de la cançó "Maite Zaitut", popularitzada pel duet basc Pirritx eta Porrotx, que Lax'n'Busto adapten en euskera i en català ("T'estimo molt"). Per al final reserven la seva faceta més bandarra, amb una revisió de "Toca'm els ous maria" en clau gairebé metàl·lica. El grup va demostrar que, tot i que passin els anys, segueixen tenint un públic fidel i apassionat que es renova generació rere generació. Ahir no van fallar, i el seu directe va ser dels més concorreguts de l'Acampada Jove.
Dr. Calypso van pujar a l'escenari de l'Acampada per setzena vegada consecutiva: ostenten el rècord d'haver-hi actuat en totes les edicions, i la d'enguany no va ser una excepció. El seu repertori habitual de ska, boogaloo, funk i latin continua sent igual d'efectiu, sobretot quan sonen temes com "Sense sostre" o "Brigadistes internacionals". El grup de Barcelona no publica un treball amb temes nous des de fa gairebé una dècada: l'últim va ser Mr. Happiness (K Industria, 2003), però això no va ser impediment perquè l'Acampada Jove ballés, un cop més, al ritme dels Calypso.
Brams, al peu del canó
Una de les actuacions més esperades de l'edició d'enguany era la de Brams. El grup de Francesc Ribera 'Titot', que va ser un dels programats a la primera edició a Arbúcies, tornava a trepitjar l'Escenari Independència després d'una aturada musical de cinc anys. Presentaven els temes del seu nou treball, Oferta de diàleg (Música Global, 2011), però no es van oblidar de gairebé cap dels seus clàssics. Peces com "Guanyarem", "Moros i cristians", "Brindis" o "Massana" van ser corejades tant pel públic més jove com per alguns veterans amb ganes de tornar a sentir clàssics del rock combatiu català. Fins i tot van sonar peces com "President" o "Papa", de l'etapa més gamberra del grup. Brams no va oblidar tampoc repassar les peces més destacades d'Oferta de diàleg, com la celebradíssima "Inauguració", dedicada a Federico Jiménez Losantos. El concert va cloure amb dos clàssics, "Vull per a demà" i "Sóc d'un país". A base de rock sense artificis, música jamaicana i lletres iròniques i rebels, Brams va tornar a demostrar altra vegada la seva gran capacitat de connexió amb el públic.
La festa es va allargar fins a altes hores de la matinada amb Modena City Ramblers, una formació italiana de folk combatiu que fusiona les sonoritats tradicionals de flautes i violins amb el rock i l'ska. La formació, ja veterana, publica aquest any la seva dotzena referència, Sul tetto del mondo. La seva proposta va fer ballar el públic més àvid de festa de l'Acampada, a partir de temes propis i versions de peces clàssiques del repertori combatiu italià. A última hora de la nit, el set de discjòqueis Balkatalan Experience va cloure la setzena edició de l'Acampada a base d'una pletòrica selecció de música balcànica.
.gif)
