Després d'"El boig de la ciutat", interpretada en una versió molt pròxima a l'original, sonaven "Tot queda igual", "Dies de carretera i "Si et va bé". Gerard Quintana definia el concert com "un moment que feia molt de temps que esperàvem". El grup va sortir a l'escenari envoltat de la monumental escenografia dissenyada per Lluís Danés, que reprodueix un cementiri de cotxes; una posada a escena digna de les grans produccions que sovint aterren a Barcelona i que, de vegades, sembla fora de l'abast de qualsevol grup català. Josep Thió, Francesc 'Cuco', Jaume 'Peck' Soler i Pep Bosch, a més de Quintana, són els cinc 'sopes' que es van retrobar a l'escenari del Sant Jordi. Els acompanyen el guitarrista Xarim Aresté, de Very Pomelo, i el teclista Eduard Font, que ja havia participat a la primera etapa del grup.
La primera part del concert va incloure temes com "Plou i fa sol", "Lletania" o "Per no dir res", un clàssic del disc La roda (Salseta, 1990). D'aquest treball, el grup també en recupera una peça menys coneguda,"La balada de Dicky Deeming", un mig temps reggae inspirat en el moviment beatnik que sempre ha entusiasmat Gerard Quintana. L'espectacle sembla pensat per al màxim lluïment del cantant de Sopa, que va tornar a demostrar les seves arts de frontman rocker. En presentar la cançó "Sota una estrella" es va produir un dels moments de comunió amb el públic més importants de la nit. Quintana la va introduir explicant: "Quan vam fer aquesta cançó, molta gent ens va dir que parlàvem de l'estelada, i nosaltres dèiem que no. El públic, però, sempre és més intel·ligent que nosaltres". El Sant Jordi va esclatar amb sonors crits d'"independència", que van reproduir-se al llarg de tota la nit.
Homenatge a Ninyín
El moment més emotiu de la nit es va viure quan els Sopa van interpretar en un set acústic "Seguirem somiant", la cançó dedicada a Joan 'Ninyín' Cardona, guitarrista primigeni del grup traspassat l'any 2002. "Sense ell això no és el mateix, i ho sabem", admetia Quintana. Un altre dels moments forts de l'espectacle és la cançó "Guerra", versió del "War" de Bob Marley, en què el cantant ha realitzat un nou speech en la línia del que va quedar enregistrat al disc Ben endins (Salseta, 1991). En aquesta ocasió, però, l'atzagaiada no l'ha dirigit contra els polítics, sinó contra "els mercats i les grans corporacions que mouen el món".
La primera part del concert va acabar amb "El far del sud", un dels temes del disc Nou (Música Global, 1998), amb el qual el grup va tornar al clímax de popularitat després de la travessa del desert que va suposar la publicació d'un disc en castellà, Mundo infierno (1993), amb la multinacional BMG-Ariola. Les dues tongades de bisos van incloure, entre altres, una revisitació en clau reggae de "Si et quedes amb mi", un medley entre "El sexo" i "Blujins roc", i clàssics de la radiofórmula catalana com "Camins", "Mai trobaràs" o la corejadíssima "L'Empordà": "Aquesta nit tornem a estrenar-la", deia Quintana en presentar la cançó. El concert va acabar amb "Podré tornar enrere", un títol que, davant les especulacions sobre un retorn definitiu del grup de Girona, pren avui un significat més especial que mai.
Dissabte i diumenge el grup fa dos concerts més al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb les entrades pràcticament esgotades. Aquí podeu veure algunes imatges del concert del dia 9 de setembre, obra del fotògraf d'Enderrock, Xavier Mercadé.
.gif)
