La cançó "El boig de la ciutat" i el tradicional crit de 'Bona nit, malparits!' han estat els encarregats de trencar el gel en cadascun dels tres concerts que el darrer cap de setmana Sopa de Cabra han ofert al Palau Sant Jordi de Barcelona. Han estat tres nits d'emocions amb les grades i la pista a vessar de seguidors d'arreu dels Països Catalans disposats a deixar-hi la veu per corejar les cançons del grup. Públic intergeneracional: quitxalla que veia per primer cop un concert de rock'n'roll, pares i fills recordant hores de carretera i manta de fa anys, adults quedant-se afònics...
Els temes més populars de la banda no han faltat en cap de les ocasions, però hi ha hagut petites variacions al repertori: si el primer dia van interpretar "No hi ha camí" –del disc La roda (Salseta Discos, 1990)– i "No vull canviar la pell"–del Ben endins (Salseta Discos, 1991)–, la segona jornada van voler recuperar "Cada minut" –del disc Plou i fa sol (Música Global, 2001)– i "Flors de fum" –Al·lucinosi (BMG/Ariola, 1994)–, i per al tercer concert van decidir interpretar "M'enganxo" –del disc Sss... (BMG/Ariola, 1996)–. La primera nit no va sonar "L'estació de França", peça que ha estat present els altres dos dies, igual que la versió del "Rock'n'roll" dels Led Zeppelin. En tots tres concerts, "L'Empordà" i "Podré tornar enrere" han posat el punt i final a quasi tres hores de rock'n'roll en directe.
Els primers, els més ràpids i els impossibles
La primera nit, el grup va voler recalcar que eren plenament conscients que els més de 16.000 assistents eren els seguidors que més ràpid van comprar les entrades per a aquest retorn. El segon dia, Gerard Quintana va tornar a donar les gràcies al públic: "La d'ahir va ser una gran nit, una nit per recordar. Però els d'avui vau ser els més ràpids a exhaurir les entrades!". Per a la tercera jornada Sopa de Cabra van explicar que eren davant el públic que mai no s'haurien imaginat tenir. Quan van anunciar el retorn, el grup no podia imaginar en cap cas que ompliria durant tres nits consecutives el Sant Jordi: "Vosaltres sou el públic impossible".
En cadascuna de les nits van recordar emotivament Ninyín: "Nosaltres no som els Rolling Stones ni de conya, però ell era tan gran com Keth Richards", va dir el primer dia Quintana. "Suposo que no és difícil veure qui falta. Era la veritable cabra del grup. Estar amb ell era una aventura i encara ho és amb les seves cançons i el seu record", deia un emocionat Gerard Quintana dissabte a la nit.
"El camí per ser nosaltres"
Un dels moments més intensos dels tres concerts ha estat la interpretació del tema "Sota una estrella", que Quintana va introduir la primera nit amb aquestes paraules: "Quan vam fer aquesta cançó ens deien que parlàvem de l'estelada, i nosaltres dèiem que no era veritat. Però el públic sempre ha estat més intel·ligent". Les paraules del cantant van motivar que el Sant Jordi esclatés en un clam de crits independentistes, cerimònia que s'ha repetit durant les tres jornades de concert. "Sopa de Cabra no ens havíem destacat mai en aquest sentit, però amb el temps hem arribat a la conclusió que només hi ha un camí per ser nosaltres", va dir el cantant.
Gran moment musical
Sopa de Cabra també van voler recordar el moviment musical que estem vivint: "Hi ha qui s'entesta a fer-nos petits i a separar-nos. Ara estem sentint que el que hi havia fa vint anys era una merda, o que el que hi ha ara és una merda comparat amb el de fa vint anys. Això és mentida. Estem orgullosos de Manel, Els Amics de les Arts, Very Pomelo, Antònia Font, El Petit de Cal Eril, en Raimon al peu del canó, Roger Mas o Gossos que fan feina amb dignitat", explicava Quintana la segona nit, mentre que la tercera va voler dedicar el concert a Jimmy Piñol i Pemi Fortuny (de Lax'n'Busto).
Aquí teniu la galeria fotogràfica de la primera nit al Sant Jordi, l'opinió sobre el concert signada pel cap de redacció d'Enderrock (Roger Palà) i la crònica audiovisual del públic que va assistir a la primera nit:
.gif)
